diumenge, 13 de novembre del 2011

tarta de poma i codonyat

Que en feia de temps que tenia a la llista de pendents una tarta enreixada! Per fi, aquesta setmana, com que tenia pomes golden i vam tornar a fer un dinar amb el grupet de mares, no vaig perdre la ocasió i vaig preparar aquesta tarta tant vistosa i aromàtica!

Que ningú s'espanti amb tanta lletra i explicacions, en realitat és una tarta fàcil, i la gràcia està en no comprar la pasta brisa al súper, sinó atrevir-se a fer-la casolana, que queda molt i molt millor i no és gens difícil de fer! (recepta d'aquí, amassat d'aquí i muntatge d'aquí)

Pasta brisa 
- 2 tasses i mitja de farina de blat
- 1 cullerada de sucre
- 1 culleradeta de sal
- 250mg de mantega 
- aigua 
Primer de tot ens prepararem els ingredients: per un costat la farina, la sal i el sucre barrejats en bol, per l'altra la mantega tallada a daus, encara freda de la nevera, i finalment l'aigua la barrejarem amb uns glassons perquè es mantingui ben freda.
Cal treballar en fred perquè si aconseguim que la mantega no es fongui del tot, ens en quedaran trossos sensers dins la massa que ens ajudaran a que aquesta pugi i tingui la consistència cruixent que tan bé queda en aquest tipus de tartes (l'explicació és semblant a la de la pasta de full, però aquesta és molt més senzilla de fer).


Começarem barrejant la mantega al bol de farina amb la mà, just fins que quedin grumolls bastant grossos. No cal amassar. Si es veuen trossos sensers de mantega no passa res.
 
A continuació, afegirem l'aigua fresqueta de mica en mica, i amb l'ajuda d'una espàtula seguirem treballant la massa fins que es vagin formant masses irregulars grosses. Ara les ajuntarem amb la mà i farem una bola (no ha de quedar llisa ni perfecte, només unida i prou). La dividirem en dues parts, les embolicarem amb paper film i les posarem a la nevera un mínim d'1 hora (s'hi poden deixar tota la nit, o fins i tot es poden congelar).



 Farcit:
- codonyat casolà (fet per la meva mare!)
- 4 pomes golden tallades a daus
- 4 cullerades de sucre
- 1 cullerada de canyella
- 1 culleradeta de gingebre
- 1 culleradeta de nou moscada
- el suc de 2 llimones

Barrejar tots els ingredients i deixar-los macerar mentre la base es refreda a la nevera.

Muntatge:
Escalfar el forn a 250º.
Sobre una superfície enfarinada, començarem a aplanar una de les boles amb l'ajuda d'un corró. Caldrà aixafar-la una mica, girar-la un quart, aixafar-la una mica més, enfarinar un altre cop la taula, tornar a girar la bola, aixafar-la, etc. No hi ha pressa. Es triga una mica però queda perfecte. No s'ha de tenir por de tirar massa farina, més aviat ens ajudarà a que la massa no s'enganxi ni a la taula, ni al corró, ni a les nostres mans.
Un cop hem fet un cercle més o menys perfecte, el tallarem una mica més gran que el diàmetre del motlle (i per això podem posar el motlle a sobre i retallar uns 2 cm més cap enfora).
Per posar la base al motlle va molt bé doblegar-la per la meitat dos cops, fins a fer un triangle, i un cop al motlle, desdoblegar-la (veure el post d'smitten kitchen).


Ara ja podrem posar el farcit que hem escollit. En el meu cas, una mica de codonyat escampat a la base, i per sobre els trossos de poma marinats i el suc restant.


Per fer la part de sobre, només caldrà treballar l'altra bola de la pasta brisa fins a tenir un rectangle, i tallar tires d'1cm amb l'ajuda d'un tallador de pizza.
Ara farem una reixeta, amb l'ajuda d'aquest tutorial ;) i amb els trossos que queden de pasta podem fer uns cors ben bonics per acabar de decorar.
Pintar amb un ou batut barrejat amb una mica d'aigua, que li donarà un punt de color.


Abaixar la temperatura del forn a 200º i posar-hi el pastís uns 30 minuts, o fins que prengui un color daurat. Deixar refredar un mínim de 4 hores.


I a disfrutar-lo a l'aire lliure, amb bona companyia, bon menjar i un bonic Sol de Novembre!

21 comentaris:

  1. M'encanta el farcit, ben carregat de fruita... i si el codonyat és de la mare, encara millor! ;)

    ResponElimina
  2. ooooooooooo, aquesta combinació és perfecte!!!!! amb el que a mi m'agrada el codonyat. Molts petonets

    ResponElimina
  3. Mira, ara m'has temptat! Mai he fet la reixeta aquesta, i mira que la pasta de full és fàcil de trobar! Fantàstica combinació, poma amb codonyat... fa poc la vaig barrejar amb dàtils, també hi queda deliciosa... petons

    ResponElimina
  4. Canvi de look, eh!!? molt xulo! :)
    La tarta enreixada es veu deliciosa, sobretot quan has fet el tall i s'ha vist bé el farcit, uff!! què bo i no ens espantem de la lletra. Els teus pas a pas són fantàstics!!

    molts petonets!! :)

    ResponElimina
  5. Ooooh, m'encanten aquests tipus de pastissos! I amb codonyat? Quina bona combinació!
    Molt xulo el pas a pas i el canvi de look!
    Petonets guapa
    Sandra

    ResponElimina
  6. Ei, quina tarta amb més bona pinta! precisament ara m'acaben de regalar una bossa de pomes, és que els pastissos i les tartes de poma em tornen boja!
    La nova imatge del blog mola! està molt i molt bé. Vaig a mirar-me això de l'índex amb fotos. L'Anna de Gastroadikta també ho ha fet.
    Una abraçada bonica! i petonets a la petita.

    ResponElimina
  7. Gemma, el codonyat li dóna un punt interessant i a més, he llegit en algun blog, que evita que la base s'humitegi en excés amb les pomes.

    Judith, gràcies! Ara ja el pots fer tu i ja veuràs com t'agradarà!

    Marina, jo també tenia el cuquet de fer la reixeta, i ja veus que no és gens difícil. La pasta de full és molt fàcil de trobar a quelasevol súper, però t'animo a que la preparis tu i veuràs com n'és de fàcil.
    Gràcies!

    Alba, m'agrada que t'agradi ;)
    Ja sé que tu no t'espantes fàcilment! jeje!

    Sandra, moltes gràcies! M'agrada que t'agradi el nou format i el pas a pas, tot i que els links que he posat ho posen encara més fàcil!

    Gemma, gràcies! Ja saps què fer amb les pomes, doncs! Anima't i aj m'explicaràs els resultats!
    I si vols fer l'índex, m'ho dius que et diré com s'ha de fer (a mi em va donar un cop de mà la Sònia de l'Exquisit!)
    Gràcies per passejar-t'hi!

    Moltes gràcies a totes per la visita i pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  8. Me gusta mucho la idea de la rejilla. Yo tengo una , pero cerrada. Aunque reconozco que la nuez moscada y el jengibre me echan un poco para atrás...Pero creo que habrá que probar.

    ResponElimina
  9. MMMmmmm que buena pinta!!!

    Esta me la llevo, yo siempre que las he hecho han sido de mermelada o de membrillo pero así con trocitos de manzana es lo más de lo más!

    Por cierto...menudas empanadillas se ven ahí detrás!! ñammm

    Besos guapa

    ResponElimina
  10. El pastís és molt xulo i per la primera foto de la sortida amb gana no us vau quedar, ja veig que aneu ben preparats!
    Petons.

    ResponElimina
  11. Moltes gràcies SoRT (ets la Paloma, oi?)
    Ja li aniré donant cosetes a l'Alba perquè les puguis provar ;)

    ResponElimina
  12. SoRT???? has de ser una de les mamis...però és que la foto no és clara, precisament...ets la Marta o la Mireia...? ai!!!!! No ho sé veureeeeeee........

    ResponElimina
  13. Fred, fred. Certament la foto és de fa molt de temps. Però tens la resposta de qui sóc a la llista de correus que ens hem anat enviant avui :)

    ResponElimina
  14. La Sònia!!!! Mira el meu mail, dona, que també és sort :P

    ResponElimina

M'agrada que em deixis un comentari, i accepto les crítiques constructives. Moltes gràcies per passar pel meu blog!