divendres, 21 de juny de 2013

mini coques de Sant Joan amb maduixes i cireres


Hola! Avui us ensenyo les coques petitones que he fet per les famílies del grup de criaçna, perquè tots els petitons poguéssin provar aquest dolç típic d'aquests dies.


La recepta és la que porto fent els dos últims anys (al post hi trobareu fotos del pas a pas, la recepta de la crema pastissera, de la fruita confitada i de diferents opcions per decorar-les), tot i que avui no hi he posat farina d'ametlla.
 
Ingredients per la massa de brioix (per 8 mini coques):
- 200 gr de farina de força (o 150 de farina de blat + 50 de farina d'ametlles)
- 30g de sucre - ralladura de llimona
- 25 g de mantegaa temperatura ambient

- 1 ou a temperatura ambient
- 2,5gr de sal
- 37 ml llet
- 17gr  de llevat fresc
- opcional: anís o aigua de taronger 

- maduixes i cireres fresques

Per un costat escalfar una mica de llet (que no superi els 40º) i dissoldre-hi el llevat fresc (costa una mica, però s'acaba desfent tot). Així activarem els microorganismes que ens ajudaran a fermentar la coca.

En un bol amb barilles per amassar (o a mà si no es té) barrejar les farines, el sucre, la ratlladura de llimona i la sal. Afegir-hi la mantega pomada, els ous batuts, i la llet amb el llevat. Seguir amassant i afegir la resta de la llet, de mica en mica per decidir si li posem tota o no, fins que la massa se separi de les parets del bol.


Deixar fermentar la bola al mateix recipient durant 20 minuts a 30º (el temps és aproximat, de manera que a l'hivern que fa més fred, en caldrà més). La qüestió és que ha d'augmentar fins el doble del volum inicial.

Passada la primera fermentació, tallar la bola en 8 porcions petites i, amb les mans untades d'oli, estirar-les amb delicadesa per fer la forma de coca.

Deixar fermentar per segona vegada (20 minuts a 30º).

Quan hagin augmentat el seu volum, pintar cada coca amb clara batuda i posar-hi maduixes tallades o cireres sense el pinyol. Empolsinar amb una mica de sucre.

 Enfornar uns 20 minuts a 180º o fins que estiguin una mica daurades.
 
BONA REVETLLA!!

MUITO OBRIGADA

diumenge, 9 de juny de 2013

tarta de peres i crema d'ametlles

Ja fa uns quants dies que vaig fer aquesta tarta, i potser ara ja no es troben bones peres, però es pot variar la recepta i canviar-les per pomes, maduixes o fins i tot cireres.

No és una recepta difícil de fer, però consta de tres elements que s'han de fer pas a pas, i això fa que no sigui ràpida.
Pot servir tant de postres d'un bon dinar, com per acompanyar una tassa de tè a mitja tarda.

Tarta de peres i massapà (adaptada d'aquest blog)(per un motlle de 25cm):
Per les peres:
- 5 peres una mica madures
- 1L d'aigua
- 200gr de sucre integral de canya
- una mica d'extracte de vainilla
- el suc de mitja llimona
- la pell ratllada de la llimona

Partir les peres per la meitat i summergir-les al suc de llimona perquè no ennegreixin.
Posar al foc la resta d'ingredients fins que el sucre es dissolgui. Afegir-hi les peres i deixar-ho coure fins que quedin tovetes (quan al punxar-les amb un ganivet no es noti cap resistència).
Retirar del foc i deixar refredar completament. 

Per la base, pasta sablée:
- 125gr de mantega freda tallada a quadrats
- 210gr de farina integral de sègol
- 60gr de sucre llustre
- 1/2 culleradeta de sal
- 1 rovell d'ou (la clara servirà per la crema d'ametlles)
- 1 gota d'extracte de vainilla

Mesclar bé la farina, la sal i el sucre, afegir-hi el rovell d'ou i homogenitzar perquè quedi la massa una mica humida, i finalment incorporar-hi els trossos de mantega freds.
Va molt bé treballar amb les mans. No cal que quedi una massa compacta, sinó només el suficient com per poder-la recollir tota i fer-ne una bola.

Folrar el motlle per tartes amb la massa. Si es trenca no passa res, simplement anirem ajuntant els trossos amb l'ajuda dels dits. No s'ha d'apretar molt.

Posar el motlle a la nevera un 40 minuts.

Passat aquest temps, cobrir la base amb paper d'alumini emmantegat (perquè no s'hi quedi enganxat), i enfornar la base a 190º durant uns 20 minuts. No ha de quedar daurada, només seca (la meva és més fosca que la recepta orginal perquè la farina és integral).


Retirar del forn i deixar refredar sobre una reixeta mentre es prepara el frangipane.

Per la crema d'ametlles (frangipane):
- 100gr d'ametlles crues sense pell
- 100gr de sucre integral de canya
- 100gr de mantega
- 2 culleradetes de farina integral de sègol
- 1 culleradeta de farina de panís
- 1/2 culleradeta de sal
- 1 ou
- 1 clara d'ou

Triturar les ametlles fins a obtenir una textura fina; afegir-hi el sucre, les farines i la sal i triturar més fins que estiguin ben incorporats.
Finalment, acabar de batre amb l'ou i la clara fins a obtenir una pasta cremosa.

Muntatge:
Extendre la crema d'ametlles pel damunt de la base de la tarta ja freda. 
Retirar les peres del xarop, i posar-les sobre un paper absorvent. Treure els cors i tallar-les a rodanxes.
Posar-les per sobre de la crema d'ametlles de manera que quedin ben repartides per tota la tarta.
Afegir unes quantes ametlles laminades de manera decorativa i enfornar la tarta a 180º uns 40 minuts o fins que la crema d'ametlles quedi quallada.

dissabte, 1 de juny de 2013

premis entre blocaires!

Últimament hi ha molt moviment de premis i reconeixements entre els blocs modestos com aquest, amb la finalitat de donar-nos a conèixer. Sempre fa molta il.lusió saber que hi ha blocs que et coneixen i que volen donar-te una empenta.
Així que ara és el meu torn!
  Moltes gràcies Víctor (Pumuky a la cuina), Núria (Graella de Sucre), Dolors (Bruixes a la cuina), Lourdes (Els fogons de l'àvia Nuri), Neus (Tot fet a casa)

Tots aquests premis van acompanyats d'un parell de requisits: contestar unes quantes preguntes per conèixer millor qui hi ha darrera del bloc, i seguir la cadena passant-los a altres blocs que tinguin menys de 200 seguidors ...els que en teniu més no us podeu queixar ;P


Som-hi!

Preguntes (he fet el mateix que la Núria  i he agafat un putpurri entre tots els blocs):

1. Descriu com ets.
Que difícil. Podria dir que sóc veterinària. Però també que fa dos anys que sóc mare. També sóc optimista. Sóc activa; estic ficada en mil coses, i m'agrada, tot i que a vegades tinc la sensació que no arribo a tot. Sóc molt molt ordenada i organitzada (de petita ja ordenava els bolis i els papers del despatx de ma mare). I sento obssessió per la pastisseria.

2. Perquè escrius un bloc? 
La primavera del 2009 em vaig comprar una taula de cultiu i volia tenir un "diari de bord" de tot el què hi passava i de com anaven creixent les tomaqueres. Vaig estar buscant alguna aplicació a l'ordinador, com un word, però em semblava molt poc pràctic. Em vaig decidir a fer el bloc, que en un principi era només per conuslta pròpia.
A mesura que hi vaig anar introduïnt receptes, vaig veure clar que havien de tenir un espai propi.
El bloc de l'hort ja el vaig eliminar del mapa fa temps.

3. Origen del nom del bloc
Una amiga de la facultat té una germana que es diu Gemma, i al conèixe'm a mi em va començar a dir Gemmota perquè tinc més "envergadura". I de seguida va passar a ser el meu mot a internet. 

4. Què n'has tret de bo d'aquest temps que ets blocaire?
Primer de tot tenir el bloc em dóna la motivació per fer receptes noves cada vegada que en tinc la ocasió (de fet, em costa molt repetir-ne una de nova, i em sembla que estic perdent el temps).
Però sobretot m'ha servit per seguir creient amb la generositat de la gent i amb les ganes que tots tenim de ser amables i càlids.
 
5. Dolç o salat? 
Sense cap mena de dubte: DOLÇ! I per mostra el bloc! Puc passar sense menjar el segon plat, però mai sense les postres.

6. Un ingredient?
M'encanta la canyella, i a vegades em passo al condimentar les receptes. 

7. Un llibre de cuina
Ara mateix estic impressionada amb "La Biblia de los Pasteles" de Rose Levy Berembaum. Tot un compendi de receptes, trucs, explicacions químiques, i definicions de textures i sabors (feia temps que buscava un llibre així i resulta que fa gairebé 25 anys que el va escriure!!). 

8. Un error culinari
Pensar que podia substituir el llevat químic per bicarbonat o per llevat fresc. Quan començava a cuinar pans de pessic amb asiduitat, em vaig fer un liu de tal dimensions, que vaig haver d'escriure una entrada al bloc per aclarir les coses d'una vegada per totes.

9. Un aliment que no us agrada gens és...
Les vísceres, animalons estranys i ...el pernil salat. He de tenir mooooolta gana per menjar-ne, però en general els embotits podrien desaparèixer de la faç de la terra i jo ni me n'assabenteria.

10. La recepta que se't resisteix
La beixamel...arg! Quina vergonya!! No puc, no em surt bé, no hi ha manera... i us he de confessar que si venen amics a sopar a casa, en compro de pre-cuinada (aish!)



Blocs a qui otorgo un dels premis (us deixo triar):
- Alfriston Cottage (Eva i Andy)
- La lionesa (Narcís)
- Pel plaer de cuinar (Gemma)
- Graella de sucre (Núria)
- Cuina d'una aprenent (Roser)
- Fogons, de la cuina a la taula (Gemma)
- Què hi ha de postres (Ramon Juanola)
- Hi ha bruixes a la cuina (Dolors)
- B i B Pastissets (Carlos i Ester)
- I avui què cuino (Laura)

Fins la propera recepta! Petons!