dimecres, 15 gener de 2014

pastís de xocolata blanca i fruits vermells

Follow my blog with Bloglovin

Ai! Quant de temps feia que no publicava res...i no és pas que no estigui cuinant! Ho faig més que mai! Però potser per això, i per les obligacions familiars i laborals, no em queda gaire temps d'entrar a blogger.
També crec que el fet de poder accedir al correu a través del mòbil, fa que obri moltíssim menys l'ordinador.

En fi, que avui tinc una recepta que no puc deixar de publicar, perquè n'estic molt orgullosa i perquè ha sigut un èxit rotund.
Després de les festes nadalenquens, no volia res embafador ni amb molta xocolata negra. Buscava alguna cosa fresca i que passés bé, però també que tingués un punt d'excelència (el dinar era amb moooolta família, i volia quedar bé!).

Vaig estar mirant i remirant blogs i finalment vagi combinar tres idees en un pastís. I així mateix us l'explico!

Pastís de xocolata blanca i fruits vermells:
(motlle rectangular de 35x25 / per 20-25 persones)

Genovesa clàssica (de la Rose Levy Beranbaum "La Bíblia de los Pasteles):
- 74gr de mantega avellanada*
- 2 culleradetes de pasta de vainilla de Sosa
- 8 ous
- 200 gr de sucre de canya
- 100gr de farina de blat blanca
- 100gr de farina de panís 
* Mantega avellanada (beurre noisette): posar la mantega a foc suau, i deixar que bulli fins que es torni de color daurat, i fins que deixi de fer soroll de bombolleig (haurà arribat a gairebé 150ºC). Abocar a un altre recipient deixant de banda les parts cremades al cul de pot.

Pre-escalfar el forn a 175ºC.
Mesclar la mantega avellanada (que pot estar encara calenta) amb el concentrat de vainilla.
Amb una batedora de baretes elèctrica, batre els ous amb el sucre fins que tripliquin el seu volum (a velocitat alta durant uns 5 minuts).
Incorporar 1/4 dels ous a la mantega i la vainilla i barrejar bé.
A part, tamisar les dues farines juntes. Abocar-ne la meitat sobre els ous restants i embolcallar suaument amb una espàtula de silicona o una escumadora, per no perdre volum. Seguir amb la farina restant.
Finalment afegir-hi els ous que teníem amb la mantega i la vainilla.

Emmantegar i enfarinar el motlle rectangular, abocar la massa al damunt i extendre uniformement. 


Enfornar uns 25-30 minuts o fins que es comenci a separar de les parets del motlle (o al apretar amb el dit el pastís no s'enfonsi, o al punxar amb un escuradents aquest surti net i sec).



Deixar refredar sobre una reixeta.

Haurem obtingut una base de pastís de 4cm d'alt.
Es pot deixar així o escapçar-ne una mica perquè no sigui tan gruixut. Així ho vaig fer jo.

Almíbar:
- 112mL d'aigua
- 236gr de sucre de canya
Posar a foc alt fins que arrenqui el bull i deixar reduïr una mica.

Empapar tota la base del pastís amb l'almíbar. 



Gelatina de fruits vermells (de la Mercè de Cuina per a Llaminers):
- 600gr de fruits vermells (poden ser congelats)
- 200mL d'aigua
- 150gr de sucre de canya
- 2 culleradetes d'agar agar
Posar tots els ingredients al foc fins que bulli almenys 30 segons. Triturar amb una liquadora o el túrmix fins a obtenir un líquid, colar i deixar reposar una mica.

Un cop s'hagi refredat una mica, abocar sobre la base del pastís i deixar quallar a la nevera un mínim de 2 hores.
Si ens hem esperat massa i la gelatina de fruits vermells ja comença a quallar-se al pot, es pot tornar a escalfar, deixar bullir 30 segons, deixar refredar una mica i abocar sobre el pastís (és un dels aventatges de treballar amb l'agar agar).



Mouse de xocolata blanca (d'aquest blog):
- 200mL de llet
- 2 culleradetes d'agar agar
- 350gr de xocolata blanca, tallada a trossets
- 360mL de nata per muntar (35% de MG)
- 2 culleradetes de concentrat de vainilla
- 2 cullerades de sucre llustre (se'n pot prescindir perfectament, perquè la xocolata blanca ja en porta molt de sucre)

Per un costat escalfar la llet amb l'agar agar fins a deixar-la bullir 30 segons. Seguidament abocar-la sobre la xocolata i remenar fins que es fongui del tot i quedi tot ben emulsionat.
A part, semi-muntar la nata amb la vainilla (i el sucre si s'utilitza); les baretes han de deixar marca i s'han de formar pics, però seran suaus i cauran.

Finalment, incorporar 1/3 de la xocolata a la nata i mesclar suaument amb una espàtula de silicona fins que quedi ben incorporada. Seguir amb la xocolata restant.


Sense esperar, ja es pot abocar sobre la gelatina de fruits vermells (ja quallada) i deixar refredar i quallar a la nevera un mínim de 2 hores.


Tot el pastís es pot fer perfectament el dia anterior i deixar reposar a la nevera tota la nit.

dissabte, 13 juliol de 2013

xarlota de vainilla

Una xarlota! Feia tant de temps que tenia ganes de fer un pastís com aquest! La recepta la vaig adaptar del llibre La Bíblia de los Pasteles, de Rose Levy i és la que ella anomena Emperadriu Escarlata .

NOTA: al final us sobraran 6 clares d'ou. Si no en sabeu què fer podeu consular aquí, o bé, si us podeu esperar una mica, al proper post us ensenyaré què en vaig fer jo!

Amb aquesta proposta participo al concurs Mossegades d'Anar de Tapes



Què es necessita:
- la placa del forn de 30x40cm
- un recipient rodó de 1,5L de capacitat

Pa de pessic enrotllat (bescuit):
- 4 ous grans + 1 rovell (2 clares + 3 rovells + 2 ous)
- 115gr de sucre blanc (100+15)
- 1 culleradeta d'extracte de vainilla
- 56gr farina blanca de blat

Primer de tot cal reservar 2 clares. 
A part, batre els 3 rovells amb els 2 ous sensers restants i 100gr de sucre fins que doblin o tripliquin el seu volum i quedin ben espumosos. 
Afegir-hi la vainilla.
Despés tamisar la farina pel damunt, en tres tandes, i mesclar-la amb l'ajuda d'una escumadora.


A continuació, batre les clares fins que formin pics suaus, i afegir-hi els 15gr de sucre restants fins que quedi una mescla blanquinosa.
Seguidament, incorporar a la barreja dels ous i la farina, també amb l'escumadora.


Untar la safata del forn amb oli i folrar-la amb paper de forn (el que veieu a la foto, de color negre, és reutilitzable!). Tornar a untar d¡oli el paper de forn i enfarinar-lo eliminant-ne l'excés.
Abocar la massa pel damunt i escampar-la amb una espàtula.
Enfornar a 230º uns 5 o 7 minuts, o fins que al punxar amb un escuradents aquest surti net i sec.


Quan el bescuit encara estigui calent, marcar un cercle amb el bol que farem servir com a motlle (d'1'5L de capacitat), i enrotllar-ne l'altra meitat amb el mateix paper de forn. Deixar refredar del tot.


Mentrestant, es pot preparar la bavaresa.

Bavaresa de vainilla:
- 402mL de llet
- 1 vaina de vainilla
- 5 gr d'agar agar (aquí hi trobareu equivalències amb la gelatina)
- 5 rovells d'ou grans
- 66gr de sucre blanc
- 1 punta de sal
- 232gr de nata per muntar

Posar la llet, les vaines de vainilla i l'agar agar al foc; deixar bullir 30 segons (si s'utilitza gelatina, afegir-la als rovells).
A part, barrejar lleugerament els rovells, el sucre i la sal. Abocar.hi la llet pel damunt, molt de mica en mica, i tornar al foc.
Escalfar fins que espesseixi lleugerament.

Abocar sobre un recipient a través d'un colador. Recuperar les vaines de vainilla, partir-les per la meitat, i rascar les llavors per incorporar-les a la crema.

Deixar refredar a la nevera 1 hora i mitja (barrejant de tant en tant perquè no quedi quallada del tot).


Passat aquest temps, muntar la nata i afegir-la a la crema amb moviments suaus. Utilitzar immediatament per farcir la xarlota.

Muntatge:

Un cop el bescuit estigui ben fred, es deserotlla i s'unta amb una capa fina de melmelada de fruits vermells. Tornar-lo a enrotllar.
Folrar el motlle rodó d'1'5 L de capacitat amb paper film.
Tallar el bescuit enrotllat a rodanxes de 0'5 cm i cobrir tot el bol.
Omplir amb la bavaresa recent acabada de fer.
Finalment tapar la xarlota amb la base de bescuit i deixar refredar a la nevera fins el moment de servir.

Porta una mica de feina, però el resultat val molt la pena!. Bon profit!

divendres, 21 juny de 2013

mini coques de Sant Joan amb maduixes i cireres


Hola! Avui us ensenyo les coques petitones que he fet per les famílies del grup de criaçna, perquè tots els petitons poguéssin provar aquest dolç típic d'aquests dies.


La recepta és la que porto fent els dos últims anys (al post hi trobareu fotos del pas a pas, la recepta de la crema pastissera, de la fruita confitada i de diferents opcions per decorar-les), tot i que avui no hi he posat farina d'ametlla.
 
Ingredients per la massa de brioix (per 8 mini coques):
- 200 gr de farina de força (o 150 de farina de blat + 50 de farina d'ametlles)
- 30g de sucre - ralladura de llimona
- 25 g de mantegaa temperatura ambient

- 1 ou a temperatura ambient
- 2,5gr de sal
- 37 ml llet
- 17gr  de llevat fresc
- opcional: anís o aigua de taronger 

- maduixes i cireres fresques

Per un costat escalfar una mica de llet (que no superi els 40º) i dissoldre-hi el llevat fresc (costa una mica, però s'acaba desfent tot). Així activarem els microorganismes que ens ajudaran a fermentar la coca.

En un bol amb barilles per amassar (o a mà si no es té) barrejar les farines, el sucre, la ratlladura de llimona i la sal. Afegir-hi la mantega pomada, els ous batuts, i la llet amb el llevat. Seguir amassant i afegir la resta de la llet, de mica en mica per decidir si li posem tota o no, fins que la massa se separi de les parets del bol.


Deixar fermentar la bola al mateix recipient durant 20 minuts a 30º (el temps és aproximat, de manera que a l'hivern que fa més fred, en caldrà més). La qüestió és que ha d'augmentar fins el doble del volum inicial.

Passada la primera fermentació, tallar la bola en 8 porcions petites i, amb les mans untades d'oli, estirar-les amb delicadesa per fer la forma de coca.

Deixar fermentar per segona vegada (20 minuts a 30º).

Quan hagin augmentat el seu volum, pintar cada coca amb clara batuda i posar-hi maduixes tallades o cireres sense el pinyol. Empolsinar amb una mica de sucre.

 Enfornar uns 20 minuts a 180º o fins que estiguin una mica daurades.
 
BONA REVETLLA!!

MUITO OBRIGADA

diumenge, 9 juny de 2013

tarta de peres i crema d'ametlles

Ja fa uns quants dies que vaig fer aquesta tarta, i potser ara ja no es troben bones peres, però es pot variar la recepta i canviar-les per pomes, maduixes o fins i tot cireres.

No és una recepta difícil de fer, però consta de tres elements que s'han de fer pas a pas, i això fa que no sigui ràpida.
Pot servir tant de postres d'un bon dinar, com per acompanyar una tassa de tè a mitja tarda.

Tarta de peres i massapà (adaptada d'aquest blog)(per un motlle de 25cm):
Per les peres:
- 5 peres una mica madures
- 1L d'aigua
- 200gr de sucre integral de canya
- una mica d'extracte de vainilla
- el suc de mitja llimona
- la pell ratllada de la llimona

Partir les peres per la meitat i summergir-les al suc de llimona perquè no ennegreixin.
Posar al foc la resta d'ingredients fins que el sucre es dissolgui. Afegir-hi les peres i deixar-ho coure fins que quedin tovetes (quan al punxar-les amb un ganivet no es noti cap resistència).
Retirar del foc i deixar refredar completament. 

Per la base, pasta sablée:
- 125gr de mantega freda tallada a quadrats
- 210gr de farina integral de sègol
- 60gr de sucre llustre
- 1/2 culleradeta de sal
- 1 rovell d'ou (la clara servirà per la crema d'ametlles)
- 1 gota d'extracte de vainilla

Mesclar bé la farina, la sal i el sucre, afegir-hi el rovell d'ou i homogenitzar perquè quedi la massa una mica humida, i finalment incorporar-hi els trossos de mantega freds.
Va molt bé treballar amb les mans. No cal que quedi una massa compacta, sinó només el suficient com per poder-la recollir tota i fer-ne una bola.

Folrar el motlle per tartes amb la massa. Si es trenca no passa res, simplement anirem ajuntant els trossos amb l'ajuda dels dits. No s'ha d'apretar molt.

Posar el motlle a la nevera un 40 minuts.

Passat aquest temps, cobrir la base amb paper d'alumini emmantegat (perquè no s'hi quedi enganxat), i enfornar la base a 190º durant uns 20 minuts. No ha de quedar daurada, només seca (la meva és més fosca que la recepta orginal perquè la farina és integral).


Retirar del forn i deixar refredar sobre una reixeta mentre es prepara el frangipane.

Per la crema d'ametlles (frangipane):
- 100gr d'ametlles crues sense pell
- 100gr de sucre integral de canya
- 100gr de mantega
- 2 culleradetes de farina integral de sègol
- 1 culleradeta de farina de panís
- 1/2 culleradeta de sal
- 1 ou
- 1 clara d'ou

Triturar les ametlles fins a obtenir una textura fina; afegir-hi el sucre, les farines i la sal i triturar més fins que estiguin ben incorporats.
Finalment, acabar de batre amb l'ou i la clara fins a obtenir una pasta cremosa.

Muntatge:
Extendre la crema d'ametlles pel damunt de la base de la tarta ja freda. 
Retirar les peres del xarop, i posar-les sobre un paper absorvent. Treure els cors i tallar-les a rodanxes.
Posar-les per sobre de la crema d'ametlles de manera que quedin ben repartides per tota la tarta.
Afegir unes quantes ametlles laminades de manera decorativa i enfornar la tarta a 180º uns 40 minuts o fins que la crema d'ametlles quedi quallada.

dissabte, 1 juny de 2013

premis entre blocaires!

Últimament hi ha molt moviment de premis i reconeixements entre els blocs modestos com aquest, amb la finalitat de donar-nos a conèixer. Sempre fa molta il.lusió saber que hi ha blocs que et coneixen i que volen donar-te una empenta.
Així que ara és el meu torn!
  Moltes gràcies Víctor (Pumuky a la cuina), Núria (Graella de Sucre), Dolors (Bruixes a la cuina), Lourdes (Els fogons de l'àvia Nuri), Neus (Tot fet a casa)

Tots aquests premis van acompanyats d'un parell de requisits: contestar unes quantes preguntes per conèixer millor qui hi ha darrera del bloc, i seguir la cadena passant-los a altres blocs que tinguin menys de 200 seguidors ...els que en teniu més no us podeu queixar ;P


Som-hi!

Preguntes (he fet el mateix que la Núria  i he agafat un putpurri entre tots els blocs):

1. Descriu com ets.
Que difícil. Podria dir que sóc veterinària. Però també que fa dos anys que sóc mare. També sóc optimista. Sóc activa; estic ficada en mil coses, i m'agrada, tot i que a vegades tinc la sensació que no arribo a tot. Sóc molt molt ordenada i organitzada (de petita ja ordenava els bolis i els papers del despatx de ma mare). I sento obssessió per la pastisseria.

2. Perquè escrius un bloc? 
La primavera del 2009 em vaig comprar una taula de cultiu i volia tenir un "diari de bord" de tot el què hi passava i de com anaven creixent les tomaqueres. Vaig estar buscant alguna aplicació a l'ordinador, com un word, però em semblava molt poc pràctic. Em vaig decidir a fer el bloc, que en un principi era només per conuslta pròpia.
A mesura que hi vaig anar introduïnt receptes, vaig veure clar que havien de tenir un espai propi.
El bloc de l'hort ja el vaig eliminar del mapa fa temps.

3. Origen del nom del bloc
Una amiga de la facultat té una germana que es diu Gemma, i al conèixe'm a mi em va començar a dir Gemmota perquè tinc més "envergadura". I de seguida va passar a ser el meu mot a internet. 

4. Què n'has tret de bo d'aquest temps que ets blocaire?
Primer de tot tenir el bloc em dóna la motivació per fer receptes noves cada vegada que en tinc la ocasió (de fet, em costa molt repetir-ne una de nova, i em sembla que estic perdent el temps).
Però sobretot m'ha servit per seguir creient amb la generositat de la gent i amb les ganes que tots tenim de ser amables i càlids.
 
5. Dolç o salat? 
Sense cap mena de dubte: DOLÇ! I per mostra el bloc! Puc passar sense menjar el segon plat, però mai sense les postres.

6. Un ingredient?
M'encanta la canyella, i a vegades em passo al condimentar les receptes. 

7. Un llibre de cuina
Ara mateix estic impressionada amb "La Biblia de los Pasteles" de Rose Levy Berembaum. Tot un compendi de receptes, trucs, explicacions químiques, i definicions de textures i sabors (feia temps que buscava un llibre així i resulta que fa gairebé 25 anys que el va escriure!!). 

8. Un error culinari
Pensar que podia substituir el llevat químic per bicarbonat o per llevat fresc. Quan començava a cuinar pans de pessic amb asiduitat, em vaig fer un liu de tal dimensions, que vaig haver d'escriure una entrada al bloc per aclarir les coses d'una vegada per totes.

9. Un aliment que no us agrada gens és...
Les vísceres, animalons estranys i ...el pernil salat. He de tenir mooooolta gana per menjar-ne, però en general els embotits podrien desaparèixer de la faç de la terra i jo ni me n'assabenteria.

10. La recepta que se't resisteix
La beixamel...arg! Quina vergonya!! No puc, no em surt bé, no hi ha manera... i us he de confessar que si venen amics a sopar a casa, en compro de pre-cuinada (aish!)



Blocs a qui otorgo un dels premis (us deixo triar):
- Alfriston Cottage (Eva i Andy)
- La lionesa (Narcís)
- Pel plaer de cuinar (Gemma)
- Graella de sucre (Núria)
- Cuina d'una aprenent (Roser)
- Fogons, de la cuina a la taula (Gemma)
- Què hi ha de postres (Ramon Juanola)
- Hi ha bruixes a la cuina (Dolors)
- B i B Pastissets (Carlos i Ester)
- I avui què cuino (Laura)

Fins la propera recepta! Petons!

dissabte, 25 maig de 2013

pastís de festucs i taronja


Fa uns dies vaig anar a un curs de pans de pessic i farcits a Victoria's Cakes i, entre altres, vam fer aquesta recepta, que vaig trobar deliciosa.
El pa de pessic té una gran riquesa de sabors, gràcies als festucs i les ametlles. A més, l'almíbar l'amoroseig i la cobertura li ofereix el contrast perfecte.
Us el recomano, ja sigui en forma de pastís alt o fornejat en un motlle rectangular per portar a un berenar amb amics.

Pa de pessic (per 3 motlles de 18cm de diàmetre):
- 175gr de mantega a temperatura ambient
- 200gr de sucre de canya de Panela
- 4 ous del número 0
- 2 cullerades d'aigua de flor de taronger
- 100gr de festucs sense sal (si en tenen, cal passar-los per força aigua)
- 70gr d'ametlles mòltes
- 70gr de farina integral de sègol
- 5gr d'impulsor (llevat químic)
- un pessic de sal
- la pell ratllada d'una taronja

Si els festucs són cruus, primer s'hauran de torrar 5 minuts al forn.
Un cop freds es trituren fins que quedin el més fins que es pugui, i es barregen amb les ametlles, la farina, l'impulsor, la sal, i la pell de la taronja.
A la batedora s'ha de batre la mantega perquè quedi cremosa i (amb una ajudant experimentada) s'hi va afegint el sucre fins que quedi tot ben incorporat i melós.
D'un en un s'hi incorporen els ous sense deixar de batre.
Finalment s'hi aboca la barreja seca (de farines i fruits secs) i es bat només fins a homogenitzar (si cal, acabar de mesclar bé amb l'ajuda d¡una espàtula).



Emmantegar i enfarinar tres motlles de 18cm de diàmetre (o d'un en un si no se'n tenen 3 com és el meu cas) i omplir-los proporcionalment amb la massa; va molt bé posar-hi un paper de forn o paper reutilitzable, per poder desmotllar molt millor.
Enfornar a 180º amb la temperatura a dalt i a baix, durant uns 40 o 50 minuts o fins que al punxar amb un escuradents aquest surti net i sec.
Deixar reposar 10 minuts, desmotllar i deixar refreda completament sobre una reixeta.

Almíbar:
- el suc d'una taronja
- 45gr de sucre de panela
- una cullerada d'aigua de flor de taronger
Posar tots els ingredients a foc baix i deixar bullir fins que redueixi. Un cop traiem els pans de pessic del forn, i encara calents, els punxarem amb un escuradents i els pintarem amb l'almíbar.


Crema de mantega de taronja:
- 200gr de mantega a temperatura ambient
- 200gr de sucre llustre
- 2 cullerades d'aigua de flor de taronger
Batre la mantega amb el sucre llustre fins que quedi una mescla cremosa; afegir-hi l'aigua de flor de taronger i seguir batent uns minuts.


Muntatge:
Un cop tots els pans de pessic estiguin cuits, untats amb l'almíbar i freds, ja es pot posar una capa de crema de mantega a sobre d'un d'ells.
Tapar amb un segon pa de pessic i tornar-lo a cobrir amb crema de mantega.
Finalment posar l'últim pa de pessic al damunt i cobrir el capdamunt i els laterals amb una capa fina de crema de mantega.
Posar el pastís a la nevera perquè s'endureixi la crema i així poder posar una segona capa més gruixuda i uniforme.



Per la decoració, jo vaig tenyir una mica de sucre llustre amb colorant alimentari i el vaig empolsinar pel damunt amb una plantilla entremig.


dissabte, 18 maig de 2013

pastís d'aniversari - 2 anys!



Avui la Joana fa 2 anys! I sembla que tothom diem el mateix, però "que ràpid que passa el temps!". Han estat 2 anys d'aprenentatges, de sorpreses, de reestructuració familiar, d'emocions noves i sobretot d'alegries.
La Joana va cada matí a un grup de criança que hem format entre 10 famílies del barri, i on ens sentim acompanyats, escoltats, recolzats i sobretot respectats. 
Amb ells, i aprofitant que 4 dels nens fan anys aquesta setmana, vam fer una festa molt i molt bonica on hi vaig dur aquest pastís. Per sort, tots 4 van bufar alhora.

Pastís de poma i canyella (sense oli ni mantega) (per 6 aros de 7cm de diàmetre):
- 100mL de llet d'arròs
- una branca de canyella
- 2 ous
- 130 gr de sucre de canya
- 190gr de puré de poma (1 poma gran escalfada al microones i triturada; deixar refredar)
- 220gr de farina integral de sègol
- 20gr de farina d'arròs
- 10gr d'impulsor (llevat químic)
- una culleradeta de canyella en pols
- 1 poma golden

Primer de tot posem la llet a foc baix amb la branca de canyella, i quan bulli apaguem el foc i ho deixem infusionar fins que es refredi.
Mentrestant batem els ous amb el sucre fins a obtenir un barreja cremosa. Hi afegim l'oli en rajolí fins que quedi tot ben incorporat.
A part, mesclem les farines, l'impulsor i la canyella en pols. Ara ja ho podem anar abocant a la mescla dels ous alternant amb la llet (ja freda i sense la branca de canyella), fins que no hi hagi grumolls. No batre en excés (si cal acabar de barrejar amb una espàtula).
Per acabar, tallar la poma a daus i afegir-la a la massa amb l'ajuda d'una espàtula.

Posar una base de silicona sobre la safata del forn; emmantegar els aros i omplir-los amb la massa del pastís; enfornar a 180º durant uns 25 minuts o fins que al punxar amb un escuradents aquest surti net i sec.


Un cop freds, només caldrà cobrir-los amb la cobertura de mascarpone.

Cobertura de mascarpone (del llibre La Biblia de los Pasteles, de Rose Levy):
- 250gr de mascarpone
- 30gr de sucre llustre
- 80mL de nata per muntar
Simplement s'ha de batre el mascarpone am el sucre, i de mica en mica anar-hi incorporant la nata en fil fins que quedi tot ben batut i una barreja cremosa (no batre en excés perquè no es talli la nata).



Pastís de xocolata blanca i maduixes (motlle de 25cm):
- 330gr de mantega
- 260gr de sucre integral de canya
- 4 ous
- 400gr de farina de blat persa
- 40gr de farina d'arròs
- 40gr de cacau en pols
- 20gr d'impulsor (llevat químic)
- 200mL de llet d'arròs

- unes quantes maduixes per farcir

Per un costat barregem les farines, el cacau i el llevat.
Començar batent el sucre amb la mantega fins que quedi una barreja cremosa. Afegir-hi els ous d'un en un i després la vainilla.
Ara hi anirem abocant la barreja de farina alternant-la amb la llet, i seguir batent fins que quedi tot incorporat, però no més.
Posar la massa al motlle emmantegat i enfarinat, i enfornar a 180º durant uns 45 minuts o fins que al punxar amb un escuradents aquest surti ben net.
Deixar refredar sobre una reixeta.

Ganache de xocolata blanca (del llibre La Biblia de los Pasteles, de Rose Levy):
- 60gr de xocolata blanca
- 235mL de nata per muntar

Posar la xocolata i 60mL de nata al microones o al bany maria fins que es fongui (si es fa al microones fer-ho a intèrvals de 20 segons, per vigilar que la xocolata no es cremi).
Deixar refredar.
En un bol ben fred, muntar la resta de la nata fins que es comencin a marcar les baretes; afegir-hi la xocolata fosa en fil i seguir batent fins a formar pics forts (alerta de no batre en excés perquè no es talli la nata).

Muntatge: partir el pastís per la meitat i pintar la part inferior amb almíbar (la mateixa quantitat d'aigua i de sucre posades a foc lent fins que bulli i redueixi lleugerament).
Cobrir la part inferior amb una mica de ganache i posar-hi maduixes tallades a trossets.
Tapar amb la part superior del pastís i cobrir-lo tot amb la resta del ganache.

Les decoracions estan fetes amb fondant tenyit amb colorant alimentari. És una feinada fer cada figureta però va valer la pena quan vaig veure que agradava molt i que cada família s'enduia la seva figureta a casa - excepte la Joana, que ja sap que això és comestible i es va menjar la ratolineta en un obrir i tancar d'ulls ;P

dimarts, 23 abril de 2013

galetes de rosa


En un dia tan especial com avui, no podia deixar de fer aquestes galetes tan reboniques! A més, feia temps que anava veient les pastes de Sosa, i finalment vaig picar i vaig comprar la de Roses.
Els hi dóna un regust fresc curiós, a més del color rosadet a la massa.



Galetes de ROSA (adaptada del blog Pel Plaer de cuinar):
- 125gr de mantega a temperatura ambient
- 125gr de sucre llustre
- 1 ou a temepratura ambient
- 3 culleradetes de Rosa en pasta*
- 300gr de farina blanca de blat
- 1 cullerada de llet**

* es pot substituïr pel saboritzant que vulgueu: pell ratllada de llimona o taronja, essència de flor de taronjer, extracte de vainilla, etc
** si el saboritzant és en pols o se n'hi posa poca quantitat, ens caldrà afegir-hi 2 cullerades més de llet.

Primer de tot cal batre la mantega fins que quedi ben cremosa. Després s'hi afegeix el sucre a cullerades (al principi la textura és molt terrosa, però de mica en mica es van incorporant els ingredients i torna a ser una massa cremosa).
Ara s'hi afegeix l'ou i es bat una estona més. A continuació s'hi tira la Rosa en pasta.
Per acabar, es va afegint la farina, també a cullerades, fins a obtenir una massa gairebé compacta. Amb la cullerada de llet final, s'acabarà de lligar i se separar molt bé de les parets. De la bola en fem dues.


NOTA: Altres vegades que havia fet galetes, en aquest punt posava les boles ben tapades amb paper film a la nevera, però a l'hora d'extrendre la pasta havia d'esperar que tornés a estar a temperatura ambient i no entenia molt bé perquè l'havia deixat refredar.
En aquesta ocasió he seguit les instruccions de la Gemma, i he de dir que és molt més pràctic perquè de la nevera en treus la massa extesa i freda i és molt més fàcil de tallar.

Doncs com deia, s'extén cada bola de massa amb un corró (o amb una ampolla de vi, si no se'n té un a mà), fins a obtenir un gruix d'uns 5mm. Es posa la massa extesa entre dos papers de forn, i es refreda a la nevera unes 2 o 3 hores.


Passat aquest temps, ja es pot tallar la massa amb el tallador en forma de flor. En el cas d'aquest tipus de tallador, amb molts solcs, va molt bé empolsinar-lo primer amb farina, per tal de que la massa no s'hi enganxi tant.
Posar les galetes sobre el paper de forn i tornar-les a deixar refredar  a la nevera uns 15 minuts. 
Mentrestant, s'ha de pre-escalfar el forn a 180º i passat aquest temps, ja es poden enfornar les galetes durant uns 15 minuts o fins que les vores estiguin lleugeríssimament daurades.

  Cal deixar-les refredar abans de decorar.

Glassa real: 
- 250gr de sucre llustre
- 1 clara d'ou*
- unes gotes de suc de llimona
- colorant alimentari en gel
- es poden afegir saboritzants: extracte de vainilla, llimona, rosa, etc.

* Si algú té por dels problemes sanitaris que pot comportar treballar amb ou cru al mercat hi ha clares d'ou pasteuritzades, albúmina en pols, merenga en pols o preparats de sucre llustre amb la merenga apunt per fer la glassa.

Batre lleugerament la clara d'ou i afegir-hi el sucre. Seguir batent fins a obtenir una textura semblant a la pasta de dents.
Amb el suc de llimona s'aconsegueix que la glassa sigui més o menys densa.
. densitat espessa: per traçar línies fines, resseguir contorns, fer lletres, etc.
. densitat líquida: per omplir les àrees delineades

Abans de decorar les galetes, convé tenir tota la glassa tenyida i a punt. Com podeu veure jo vaig preparar-ne de rosa i de vermella amb les dues consistències, i una de verda de mitja densitat.


Ara s'ha de resseguir el contorn que volem omplir amb la glassa densa, esperar que s'assequi (uns 30 minuts com a mínim), i omplir tota la flor amb la glassa líquida.
Un cop seca, ja es poden dibuixar les línies centrals que acaben de donar forma a la flor.
Per acabar, posar una mica de glassa verda a la tija.

Convé deixar-les assecar completament abans de poder-les guardar unes a sobre de les altres (tota la nit, si cal).

    dimarts, 16 abril de 2013

    boles de pastís (cake pops)


    Ja són un clàssic de la pastisseria, però per qui encara les hagi de descobrir, sapigueu que les va inventar la Bakerella després de pensar què fer de les sobres dels pans de pessic que retallava per fer pastissos decorats (se sol recomanar retirar-ne la part del damunt i dels costats que està una mica més torradeta i ovalada, i així tot el pastís és uniforme i suau).
    Així que va fer miques aquestes sobres, les va moldejar amb una mica de crema de mantega, les va cobrir amb xocolata fosa i voilà! Ja tens un complement fantàstic per les festes d'aniversari i altres trobades dolces!

    S'han fet tan populars, que fins i tot ja hi ha motlles per fer el pa de pessic amb la forma de les boles (els de Lekué se les saben totes...).

    Així que jo ahir tenia uns trossos de pa de pessic, i no vaig dubtar ni un segon en provar de fer aquestes boletes. Són fàcils, ràpides i resultones. I si teniu criatures a casa, estaran encantades de col.laborar i endur-se el seu premi ben merescut!

    Ingredients:
    - pa de pessic
    - crema de mantega al cacau* (com aquesta)
    - xocolata blanca i negre per fondre
    - virutes de sucre, pipes, etc.

    *la crema de mantega (buttercream) sol ser la mateixa quantitat de sucre llustre i de mantega a temperatura ambient, i una cullerada de cacau i de llet, ben batuts fins a obtenir una textura cremosa.

    Primer de tot esmicolar molt bé el pa de pessic amb les mans ben netes; després barrejar-hi una mica de crema de mantega i seguir barrejant fins que quedi una massa enganxifosa, de la que en podem fer boles sense cap problema.
    Fer les boles de la mida que més ens agradi i posar-les a la nevera ben separades les unes de les altres durant 1 hora com a mínim.

    Passat aquest temps, i quan les volguem decorar, posar-les 5 o 10 minuts al congelador perquè acabin de quedar ben compactes.
    Mentrestant fondre la xocolata al microones (sempre de 20 segons en 20 segons perquè no es cremi) i tenyir-la amb colorant alimentari si ens ve de gust (jo utilitzo els colorants en pasta de wilton).

    Ara ja es podran anar traient les boles del congelador d'una en una per decorar-les. Per fer-ho caldrà posar la punta d'un pal de fusta o plàstic dins de la xocolata fosa, i el clavarem a la bola 1 cm endins. Per acabar, només falta banyar la bola dins de la xocolata fins que quedi tota coberta, eliminar l'excés donant-li uns copets, i deixar-la assecar de peu (en el meu cas vaig utilitzar un got ple de bosses de pàstic!)



    Com podeu veure, en algunes hi he fet unes tires amb la xocolata tenyida de verd, en altres hi he enganxat cors de sucre quan la xocolata encara estava calenta,també pipes, etc. Endavant amb la imaginació!


    La veritat és que era una mica reticent a fer-ne, però amb l'èxit que han tingut, hi tornaré de ben segur.