Ahir va ser l'aniversari d'una companya de feina a qui no li entusiasma la xocolata (quina sort que té...) però que sí que li agraden molt els formatges. Buscant, buscant, vaig trobar aquesta panna cotta amb maduixes de la Carmen de Dulces Bocados, que em va semblar molt refrescant i ideal per un berenar ràpid entre la molta feina que tenim aquests dies.
A més, és ràpida i fàcil de fer!
Per la panna cotta:
- 200mL de nata líquida al 35% de MG
- 30gr de sucre llustre
- 250gr de formatge mascarpone
- 2 fulles de gelatina (o 16gr de gelatina en pols)
Posem a escalfar la nata amb el sucre. Quan arrenqui el bull, parem el foc i hi afegim el mascarpone. Finalment hi barregem les fulles de gelatina prèviament estovades amb aigua i ben escorregudes, o la gelatina en pols directament. Barregem bé i si cal ho acabem de triturar amb la batedora.
- 30gr de sucre llustre
- 250gr de formatge mascarpone
- 2 fulles de gelatina (o 16gr de gelatina en pols)
Posem a escalfar la nata amb el sucre. Quan arrenqui el bull, parem el foc i hi afegim el mascarpone. Finalment hi barregem les fulles de gelatina prèviament estovades amb aigua i ben escorregudes, o la gelatina en pols directament. Barregem bé i si cal ho acabem de triturar amb la batedora.
Per la gelatina de préssecs:
- 500gr de préssecs sensers
- 75 gr de sucre morè
- 2 fulles de gelatina (o 16gr de gelatina en pols)Pelem els préssecs i els triturem amb la batedora. Els posem, junt amb el sucre, a foc baix perquè es vagi reduïnt el puré. Parem el foc i hi afegim la gelatina (si són fulles les haurem estovat amb aigua, i si és en pols, la hi tirem directament). Ho barregem bé i reservem.
Muntatge:
Aboquem una quantitat de la panna cotta al motlle i ho deixem quallar uns 10 o 15 minuts; fins i tot es pot posar a la nevera. Passat aquest temps, hi aboquem una capa de gelatina de préssec. Es pot fer en l'ordre invers, o fins i tot alternant les capes.
Ho deixarem refredar a la nevera fins al moment de servir.
Mmm una delicia! te ha quedado muy vistoso y seguro que muy rico! se quedaría sorprendida! qué suerte que no le guste el chocolate... a mí me gustaría que no me gustase tanto, pero es que es tan dulce, que me derrito ante el jeje
ResponEliminaUn besazo!
que bo!!
ResponEliminaEn aquests motlles t'han quedat ideals.
Petonets!
Que maco t'ha quedat i ha d'estar bonissim!
ResponEliminaUna abraçada,
Però quina cosa més hermosa que has preparat per a la teva amiga, em sembla una delícia!
ResponEliminaHola!
ResponEliminaPero que cosa tan bonita! y además se ven delicatessen total.
Me encantan esos moldecitos!!!
Que cosas tan buenas tienes en tu blog, me gusta mucho!
besoss
sublime cette panna cotta!!!
ResponEliminajoliment présentée et divinement délicieuse
bravo et bonne soirée
Feia dies que no et veiem però has entrat forta!, aquesta panacotta és brutal. La Carmen té molt bones receptes i tú n'has fet una versió amb aquests motlles ESPECTACULAR!a reveure Gemmota!
ResponEliminaUn detall maquíssim amb la teva companya perquè la recepta és la canya...i els motlles també ... petonets
ResponEliminaGemma,
ResponEliminaSi hi ha un formatge que m'agrada mes que els altres, per als pastissos, aquest sens dubte es el mascarpone.
Quin resultat que dona sempre. Aquesta panna cota t'ha quedat de *****.
Una abraçada
Cuinera, la companya de feina va quedar encantada!...i a mi també m'agradaria que la xocolata em rellisqués una mica més...jaja!!
ResponEliminaPetita cuina, gràcies per la teva visita! Et recomano que ho provis i quedaràs molt bé!
Sònia, moltes gràcies! La textura és molt suau i el gust molt fresc.
Visc a la CUina, gràcies! sí que és una delícia sí!
Alimenta, gràcies per la visita i pel compliment! Els motlles són molt rebufons, i ja m'havien dit que la panna cotta quedava molt ben definida!
Fimère, merci! la présentation est important et ces fleurs sont très jolies!
Mercè, has notat la meva absència? jaja! gràcies per la visita! El blog de la Carmen és preciós i sempre en trec bones idees. Fins aviat guapa!
M.José, és que la companya de feina s'ho mereix, i sé que li agraden molt les floretes!!
Josep, a mi també m'encanta el mascarpone...llàstima que sigui un dels formatges més grassos que hi ha :(...i gràcies per les 5 estrelles!! jeje!!
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris!
Hola Gemma!
ResponEliminaHe vist que t'havies fet seguidora del meu blog i he vingut a xafardejar. M'encanta el teu blog i per descomptat les teves receptes!J am'he fet seguidora! :)
Per cert, jo també tinc un hort urbà. A veure si li faif alguna foto i la penjo.
Una abraçada!
Alba
Quina cosa més bonica. Realment aquests motlles són especials!
ResponEliminaMe encanto tu blog!
ResponEliminaTe agrego a mis blogs favoritos!
Saludos!!!!