magdalenes de figues

Aquestes magdalenes d'avui són molt bones i versàtils! Les he fet moltes vegades i amb la fruita que he tingut a mà. A més, després d'algunes proves, les he aconseguit fer més aptes per nadons (i per tothom), ja que el xarop d'atzavara té un índex glucèmic molt més baix que el sucre refinat, té funcions prebiòtiques i al tenir un poder edulcorant més alt se n'ha d'afegir molta menys quantitat que d'altres edulcorants.

Us les recomano amb la fruita que més un agradi.

Magdalenes estacionals (adaptació de llibre Martha Stewart's Cupcakes):

- 2 tasses i 1/4 de farina integral de sègol
- 1/2 tassa de farina de blat de moro 
- 1 cullerada de llevat químic
- 1 culleradeta de sal
- 1 tassa de mantega (225gr) a temperatura ambient
- 1/2 tassa de xarop d'atzavara*
- 1 culleradeta i 1/2 d'extracte de vainilla
- 3 ous i 1 clara
- 1/2 tassa de llet vegetal **
- unes quantes figues fresques

* també funciona amb 1 tassa de sucre; a la recepta original 2 tasses i 1/4 de sucre!!
 ** a la recepta original 1 tassa de llet - NOTA: sempre que s'utilitza xarop d'atzavara o altres edulcorants líquids cal posar la meitat de llet

Com gairebé sempre al fer masses primer caldrà batre la mantega amb el xarop fins que quedin ben emulsionats. Seguidament afegir-hi els ous i la clara un a un, i després l'essència de vainilla.
A part haurem mesclat les farines, el llevat i la sal, i ara els afegirem a la massa alternant amb la llet, i batrem just fins que quedi tot ben incorporat (no batre en excés o la massa s'enduriria).
Ara ja hi podem afegir les figues tallades a trossets i les incorporarem bé a la massa amb l'ajuda d'una espàtula.

Omplir els motlles de magdalenes fins a 2/3 de la seva capacitat i enfornar-los a 180º durant uns 25 minuts o fins que al punxar amb un escuradents aquest surti net i sec.
Deixar refredar sobre una reixeta i consumir al moment ;)

Aquí teniu la versió estiuenca amb maduixes:

I la mateixa recepta amb cireres, que vaig preparar de la mateixa manera però en comptes d'incorporar trossos de cirera dins la massa, un cop vaig omplir els motlles, hi vaig introduïr una cirera sensera al mig (sense el pinyol perquè les vaig fer per la colla dels petitons).