dimecres, 7 de novembre de 2012

pastís per la VIOLETA


Aquest cap de setmana vam anar a visitar uns amics que han tingut una nena 
preciosa i amb un nom molt bonic, així que per celebrar l'ocasió com cal em vaig deixar endur per aquest color que tant m'agrada, i vaig tenir clar que havia de fer un pastís amb olor a espígol!

A més, tinc la gran sort que el pare de la  Violeta, l'Enric Vernet, em va fer les fotos del pastís! Moltes gràcies!

FELICITATS Mònica i Enric!


La recepta l'he adaptat d'aquest blog i la crema de llimona del de la Gemma Clofent.

Pa de pessic d'espígol (per dos motlles de 18cm):
- 1 tassa i 1/2 de sucre
- 1 culleradeta i 1/2 d'espígol sec (d'herboristeria)
- 6 ous (clares i rovells separats)
- 1/4 de tassa d'oli d'oliva suau
- 6 cullerades d'aigua
- 1 tassa i 1/3 de farina integral de blat
- 1 culleradeta de llevat químic
- 1/2 culleradeta de sal


Primer de tot batre els rovells amb l'oli i l'aigua fins que doblin el seu volum. 
En un bol a part, mesclar 1 tassa de sucre amb l'espígol i triturar amb el minipimer. Afegir-hi la farina, el llevat i la sal, i homogenitzar.
Tirar de mica en mica la barreja seca als rovells, i batre just fins que quedi tot ben incorporat.
A part, batre les clares a punt de neu amb la resta del sucre.
Abocar sobre la massa de mica en mica, i amb l'ajuda d'una espàtula anar mesclant suaument per no perdre l'esponjositat.

Untar d'oli i enfarinar els motlles, omplir-los amb la massa, i enfornar-los a 180º durant uns 25 minuts o fins que al punxar amb un escuradents aquest surti net i sec.

 
Crema de llimona (lemon curd):
- 150mL de suc de llimona
- pell ratllada d'una llimona
- 150gr de sucre
- 100gr de mantega
- 2 ous
Posar un cassó al bany maria amb el suc, la pell, el sucre i la mantega. Quan estigui tot ben fos, afegir-hi els ous batuts i seguir escalfant al bany maria sense remenar fins que la barreja espesseixi.
Deixar refredar.

Cobertura de nata amb llimona:
- 350mL de nata per muntar
- unes cullerades de crema de llimona que hem fet abans
- 2 o 3 cullerades de sucre al gust

Muntar la nata i afegir-hi crema de llimona i sucre al gust amb l'ajuda d'una espàtula i fent moviments suaus de baix a dalt.
Muntatge:
- Un cop el pa de pessic ja està fred, el partim per la meitat.
- Banyem la part interior del tros de sota amb almíbar (aigua i sucre a parts iguals a foc lent fins que es concentri lleugerament). 
- Escampem una bona capa de cobertura pel damunt i tapem amb l'altra tros del pa de pessic.
 
- Cobrim amb cobertura tant els laterals com la part superior i ho allisem bé amb una espàtula.
- Decorem al gust. Les boletes de la vora estan fetes amb la cobertura de nata tenyida amb colorant alimentari.
Violetes de sucre:
- 250gr de sucre llustre
- 1 clara d'ou
- colorant alimentari en pasta
 
Barrejar el sucre tamisat amb la clara d'ou i batre amb el minipimer fins a obtenir una pasta cremosa. Si es vol més líquida si poden afegir unes gotes de suc de llimona o d'aigua.
Aplicar-hi el colorant alimentari de mica en mica, amb l'ajuda d'un escuradents net cada vegada (per evitar contaminar el pot i que així ens duri molt de temps), fins a obtenir el color desitjat.
Posar a la mànega pastissera amb la punta per fer flors i a practicar (us asseguro que en vaig fer 3 vegades més de les que vaig posar al pastís...això és tot un art!...busqueu a youtube que hi trobarem tutorials molt ben explicats; no seré pas jo qui us fagi de mestre!).

Això sí, us recomano que feu aquest pastís, perquè és la combinació perfecte dels aromes de l'espígol, l'acidesa de la llimona i d'un pa de pessic esponjós i lleuger.


10 comentaris:

  1. Tens raó, Violeta és un nom ben bonic, igual que el teu pastís, que maco et va quedar!!! Ets una artista fent pastissos!!!
    Una forta abraçada, bonica!!!

    ResponElimina
  2. T'ha quedat preciós!
    I tot el que porta lemon curd m'encanta!!!!!!!!!!!!!!!!! :)

    ResponElimina
  3. que maco t'ha quedat!! I de ben segur que mooolt bo!! com m'agrada un bon pastis! petons

    ResponElimina
  4. Carammmmmmm!!!! T'hi poses de tant en tant però quan penges alguna cosa, et superes, noia....
    m'ho apunto tot i tot!!!
    Jordi

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies a tots per passar per aquí i pels vostres comentaris.

    La veritat és que sempre és un gust regalar coses que t'agrada fer i de les que te'n sents orgullosa, i aquest pastís és un dels que crec que m'ha quedat millor (modèstia a part, jeje!)

    Una abraçada a tots!

    ResponElimina
  6. Quina currada i quin goig de pastis!, ets una crack de les cobertures!. Noia, la Violeta no hauria pogut tenir un pastís més encertat. M'agrada veure't per aquí!, espero us vagi tot molt bé familia!una abraçada.

    ResponElimina
  7. Què t'he de dir com m'agrada el nom de Violeta. La meva néta el porta i per això també la meva cuina. Un pastís ben bonic i segur que molt bo.
    Enhorabona,
    Nani

    ResponElimina

M'agrada que em deixis un comentari, i accepto les crítiques constructives. Moltes gràcies per passar pel meu blog!