dijous, 7 de febrer de 2013

Pastís de faringola i crema de taronja


Ja fa uns dies que vaig prepara aquest pastís inspirada en el pastís per la violeta.
La combinació de taronja i farigol resulta deliciosa com la de la llimona i l'espígol. A més, el pa de pessic és tan esponjós, que resulta gairebé angelical.
L'únic problema que té és que de tant airejat, un cop fornejat s'ha d'anar alerta de no donar-li un cop o s'enfonsarà com una muntanyad e sorra fina, i a més és difícil de partir per la meitat i farcir. Però el resultat val la pena.

Som-hi!

Pa de pessic de farigola (per dos motlles de 18cm):
- 1 tassa i 1/2 de sucre
- 1 culleradeta i 1/2 de farigola seca
- 6 ous (clares i rovells separats)
- 1/4 de tassa d'oli d'oliva suau
- 6 cullerades d'aigua
- 1 tassa i 1/3 de farina integral de blat
- 1 culleradeta de llevat químic
- 1/2 culleradeta de sal


Primer de tot batre els rovells amb l'oli i l'aigua fins que doblin el seu volum. 
En un bol a part, mesclar 1 tassa de sucre amb la farigola i triturar amb el minipimer. Afegir-hi la farina, el llevat i la sal, i homogenitzar.
Tirar de mica en mica la barreja seca als rovells, i batre just fins que quedi tot ben incorporat.
A part, batre les clares a punt de neu amb la resta del sucre.
Abocar sobre la massa de mica en mica, i amb l'ajuda d'una espàtula anar mesclant suaument per no perdre l'esponjositat.


Untar d'oli i enfarinar els motlles, omplir-los amb la massa, i enfornar-los a 180º durant uns 25 minuts o fins que al punxar amb un escuradents aquest surti net i sec.


Com us deia al principi, aquest pa de pessic és tant flonjo que a mi un dels dos se'm va desinflar quan el vaig treure del forn, així que aquest pastís està fet només amb un dels dos.

Crema de taronja (orange curd):
- 150mL de suc de taronja
- pell ratllada d'una taronja
- 150gr de sucre
- 100gr de mantega
- 2 ous
Posar un cassó al bany maria amb el suc, la pell, el sucre i la mantega. Quan estigui tot ben fos, afegir-hi els ous batuts i seguir escalfant al bany maria sense remenar fins que la barreja espesseixi.
Deixar refredar.

Cobertura de nata amb taronja:
- 350mL de nata per muntar
- unes cullerades de crema de taronja que hem fet abans (al gust)
- 2 o 3 cullerades de sucre (al gust)

Muntar la nata i afegir-hi crema de taronja i sucre al gust amb l'ajuda d'una espàtula i fent moviments suaus de baix a dalt.

...mentrestant, mantenir entretinguda a l'ajudant!


Muntatge:
- Un cop el pa de pessic ja està fred, el partim per la meitat.
- Amb un pinzell, banyem la part interior del tros de sota amb almíbar (aigua i sucre a parts iguals a foc lent fins que es concentri lleugerament). 
- Escampem una bona capa de cobertura pel damunt i tapem amb l'altra tros del pa de pessic.
- Cobrim amb cobertura tant els laterals com la part superior i ho allisem bé amb una espàtula. No cal que quedi bé; aquesta capa servirà per tapar forats, i per tenir una superfície més llisa sobre la que podrem decorar.


Finalment decorem al gust. En el meu cas, vaig fer uns farbalants amb una boquilla especial per fer pètals. Simplement es tracta de posar la part més ample arran del pastís i la més fina a la part externa, i anar d'abaix a dalt fent zig-zag.


Al capdamunt hi vaig empolsinar una mica de pell de taronja ratllada.

 

12 comentaris:

  1. M
    La combinació dels ingredients m'agradana. I nena quines mans tens amb la màniga pastisera.

    Muas

    ResponElimina
  2. mmmm de farigola?? ha de ser la canya amb el toc de taronja!! brutal amb la pinta que li has donat! petons

    ResponElimina
  3. Una rica combinacion y que chula presentacion
    Bss

    ResponElimina
  4. Això és espectacular! m'apunto la recepta, m'ha aqgradat moltíssim! petons

    ResponElimina
  5. Uau!! Quina xulada de pastís! Jo també me l'apunto, que fer un pastís de farigola ha de ser la bomba... i en tinc fresca al jardí! Gràcies per compartir-ho, gemma!!

    ResponElimina
  6. Fantàstic, Gemma!
    Bon cap de setmana, bonica!

    ResponElimina
  7. Quina combinació més particular!! La presentació tremenda, el zig-zag queda molt bé Gemma, moltes felicitats... Petons!

    ResponElimina
  8. Bufffff m'encantaria provar-ho però tanta fragilitat m'acolloneix...
    A veure si algun dia em faig el valent i m'hi llenço! ;-)

    ResponElimina
  9. Això no és un pastís Gemma... això és una obra d'art!, quina preciositat!, a mi encara em fa molta por el tema nata-mànega pastissera... em fa por desgraciar el pastís, que la nata s'ensorri... Quan acaves de fer els detalls amb la nata el poses a la nevera i s'aguanta?, o el poses al congelador?, si és així, quanta estona el treus abans de servir?...Disculpa, però m'has d'explicar el secret!!!,jaja, a veure si m'hi llenço com diu el Jordi... Un petonet guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè!
      Jo quan el vaig fer el vaig posar a la nevera i va aguantar bé. De fet, sempre que he fet pastissos amb nata, solen aguantar bé. És veritat que la cobertura no queda tan ferma com quan es fa amb mantega, però la sensació a la boca no té res a veure, oi?
      Espero que t'hi atreveixis, que tu has fet coses molt més complicades que aquesta!

      Una abraçada!

      Elimina
  10. Ha de quedar una combinació molt aromàtica i molt mediterrània, mmm...

    ResponElimina
  11. tota una obra mestra... amb tots els perfums de casa...

    ResponElimina

M'agrada que em deixis un comentari, i accepto les crítiques constructives. Moltes gràcies per passar pel meu blog!