dissabte, 17 de desembre del 2011

pastís de xocolata i magrana


Aquest pastís tan vistós, el vaig preparar ja fa uns quants dies, per celebrar que la meva petitona va fer 6 mesos. La veritat és que no estarem celebrant cada mig any que fagi, però qualsevol ocasió és bona per reunir la família i fer un bon dinar!
Tenia ganes d'utilitzar les magranes, però també tenia clar que la xocolata sempre és un èxit. Els resultat és un pastís dens, amb forta presència de la xocolata, amb una de les cobertures més conegudes dels cupcakes, i amb menys gust a magrana del què m'hagués agradat (potser quan vingui el temps de les maduixes el repeteixo i la combinació sigui millor).

Pa de pessic de xocolata (de mari's cakes)
- 125gr de cacau al 100% en pols
- 175mL d'aigua calentona
- 6 ous
- 250gr de sucre llustre
- 2 culleradetes d'essència de vainilla
- 320gr de farina de kamut
- 1/2 culleradeta de sal
- 2 culleradetes d'impulsor (llevat químic)
NOTA: la Mari dóna la opció d'afegir-hi oli o mantega (uns 200gr), cosa que recomano perquè la textura del pa de pessic sigui més melosa, ja que pel meu gust va quedar massa eixut.

 
Primer de tot batrem la xocolata junt amb l'aigua calenta fins que quedi ben dissolta.

1 i 2. En un bol, i amb l'ajuda d'una batedora elèctrica de varetes, començarem a batre els ous amb el sucre fins que barreja sigui ben homogènia, espumosa i d'un color més pàl.lid (que estigui a punt de llaç: o sigui que es pugui dibuixar amb el raig que va caient).

3 i 4. Hi abocarem el cacau i remourem amb una espàtula perquè quedi ben homogeni.

5. A continuació anirem afegint els ingredients secs de mica en mica (la farina, el llevat i la sal que haurem barrejat bé en un altre bol).

6. Ho posarem a un motlle desmotllable.


Finalment, l'enfornarem a 180º uns 40 minuts o fins que al punxar amb un escuradents aquest surti net i sec.


Almíbar
- 6 cullerades d'aigua
- 6 cullerades de sucre
- les llavors d'una magrana
Posar-ho tot a foc baix fins que es dissolgui tot el sucre i es comenci a caramelitzar. Aleshores ho triturarem les tot amb la batedora elèctrica.


Cobertura de merenga suís (swiss meringue buttercream) del llibre Martha Stewart's CUPCAKES
- 4 clares d'ou
- 1 tassa i 1/4 de sucre
- 1 tassa i 1/2 de mantega (330gr)
- les llavors d'1 magrana
Primer de tot posem les clares i el sucre al bany maria, i sense deixar de btra, esperar a que la preparació esitugi tèbia i el sucre s'hagi dissolt completament (foto 1).
 
Ara, recomano tenir una batedora de varetes elèctrica: a mà es pot fer, però s'ha de batre una bona estona...així que cadascú decideixi!; jo tinc un aparell de la casa Jata que no em va costar ni 40 euros i que munta perfectament mentre faig altres coses, com saludar la Joana que juga al menjador! ;)

Doncs el què deia: a la batedora, posar velocitat mitja-alta, fins que es formin pics esponjoses (foto 3). Seguirem batent fins que notem el bol que es refreda i a obtinguem una cosistència espessa (foto 4).

Després, a velocitat baixa-mitja, hi anirem afegint la mantega a daus, de mica en mica, sense deixar de batre, fins que l'hi haguem posat tota.


Finalment, triturarem les llavors de la magrana i les hi incorporarem amb l'ajuda d'una espàtula.



Muntatge:
Per començar, partirem el pa de pessic per la meitat i el pintarem amb tot l'almívar. Posarem una mica de la cobertura per sobre l'almívar perquè ens en quedi una capa al mig del pastís, i el taparem amb la part superior del pa de pessic.


Finalment, cobrirem tot el pastís amb la cobertura i el decorarem al gust. Amb un bon grapat de llavors de magrana queda molt bonic!


I amb aquesta foto del tall, ja veieu que al mig hi queda una capa de la cobertura. A disfrutar-la!

11 comentaris:

  1. UN pastís molt original, no he fet servir mai les magranes per farcir un pastís... ha de quedar molt bo!
    Qualsevol excusa és bona per fer un dinar de celebració, felicitats a la petita! :)

    ResponElimina
  2. Ostres que bo! Amb el teu permís t'agafo la recepta. Es veu deliciós. Al meu marit li encanta la magrana, però no és massa de dolços. Potser amb aquest fa una excepció.
    És possible que aquí no estiguem acostumats a tanta mantega, però jo recordo les mones de pasqua amb coses de mantega que m'encanten. I si han de tenir el mateix gust..., jo vaig fer alguna cosa malament. Ho hauré d'anar intentant. Per cert, amb la cobertura de crema de formatge (i amb una mica de mantega) també queden unes formes boniques.
    Ja tinc ganes de provar aquest pastís, però crec que el deixaré per després de festes.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Molt original fer un pastís amb magrana! A casa els hi encanta, o sigui que els hi faré algo semblant per sorprendre! Boníssim!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  4. clar que si Gemma! s'ha de celebrar tot el que es pugui!!! ;P i més si és l'excusa perfecte per reunir a la familia!!!!! un pastis fantàstic. Molts petonets guapa, per tu i la juju

    ResponElimina
  5. I tant que has de fer la celebració cada sis mesos! i cada mes si cal!!!
    Així ens vas ensenyant els teus pastissos que a quin millor i més maco. Aquest el trobo molt original amb la magrada. Enhorabona maca!Ah que se m'oblida, Felicitats!!

    ResponElimina
  6. Jeje, està bé això de celebrar els mitjos anys! M'apunto a l'ideia, m'agrada, i segur que els meus fills els hi encantarà també, i més si hi han pastissos com el teu. Que bonic amb el color de les magranes. M'agrada!
    Ei, el pròxim estri que em compri és el de tallar el pa de pessic. Ha de quedar molt fi i uniforme, no?
    Una abraçada, bonica, i que passeu un molt bon Nadal, realment molt especial!

    ResponElimina
  7. Quina combinació. Com diu la Gemma s´ha de provar...I quin Nadal més especial t´espera amb la nena. Gaudeix-lo que els anys passen volant!

    ResponElimina
  8. M'encanta la magrana! A casa la solem menjar amb vi i sucre com a postres o per acompanyar les amanides, però mai se m'hagués acudit fer-ne un pastís! Molt bonic i segur que deliciós!!!

    Petonets!
    Anna

    ResponElimina
  9. ai, per favor, aquest també l0hauré de fer! M'encanta la magrana!!!! i no acostuma a ser una fruita massa corrent en pastisseria

    ResponElimina
  10. M'encanta la magrana i m'apassiona la xocolata. Èxit assegurat, no? Felicitats!

    ResponElimina

M'agrada que em deixis un comentari, i accepto les crítiques constructives. Moltes gràcies per passar pel meu blog!