dijous, 31 de març del 2011

financiers variats - CWK

Whole Kitchen en la seva proposta del mes de Març, ens convida a preparar un clàssic de la gastronomía francesa: el financier.

Jo mai n'havia fet, però sempre havia pensat que simplement eren com magdalenes en format rectangular o més petit. Gràcies a la proposta d'aquest mes, he descobert que són una massa a base de farina i farina d'ametlla, i sense cap tipus d'impulsor químic. A més, l'elaboració és molt senzilla, no fan falta procediments complicats, de manera que ens poden servir com a un berenar organitzat a última hora.

Ingredients:
- 55gr sucre llustre
- 40gr ametlla molta
- 40gr farina
- 4 clares d'ou
- 60gr mantega fosa a foc molt lent fins que quedi marronosa i desprengui una aroma ametllat molt característic
- opcional: trossets de xocolata, essència d'ametlla, maduixa deshidratada, essència de vainilla, banyats amb xocolata fosa,coco, pell de taronja, taronja confitada, maduixes fresques, cacao en pols, etc.


En un bol mesclar les farines i el sucre llustre. A continuació afegir-hi les clares d'ou d'1 en una, i batre fins a incorporar del tot.


Finalment abocar-hi la mantega fosa una mica freda i colada, i deixar reposar la massa.


Abocar als motlles escollits (els clàssics són els rectangulars, però també es poden fer en els de magdalenes, o en el meu cas que he escollit els de bases de tartaletes), i afegir-hi el complement que més ens agradi.


Les meves varietats:
- maduixa deshidratada
- mirtils dessecats
- coco
- perles de xocolata blanca
- cacao en pols
- cacao en pols i rodanxa de taronja
Enfornar 20 minuts a 180º i desmotllar un cop freds.

dimarts, 15 de març del 2011

pastís de xocolata i mascarpone

Aquest pastís el vaig preparar fa uns dies per celebrar l'aniversari del meu cunyat i la seva companya, que casulament fan anys amb 2 dies de diferència.
La font d'inspiració van ser moltes receptes que vaig anar xefardejant, i cap en concret. Així que el resultat va ser un putpurri.


Pa de pessic de vainilla (el del blog Mari's Cakes que ja vaig preparar pel pastís decorat de Nadal i que queda tant esponjós...això sí, perquè no fos tant trencadís vaig reduïr la quantitat de llet)

Les mesures són per un pa de pessic alt en un motlle de 23cm o per un pa de pessic baix en un de 26, i en aquest últim cas és millor fer-ne dos d'iguals.

- 1 tassa i 3/4 de farina fluixa
- 2 cullerades de llevat químic
- 1/2 cullerada d'essència de vainilla
- 1/2 cullerada de pell de llimona ratllada
- 165gr de mantega
- 1 tassa de sucre
- 2 ous sensers
- 1/3 tassa de llet

Per un costat barregem la farina, el llevat i la pell de llimona.
Començar batent el sucre amb la mantega fins que quedi una barreja cremosa. Afegir-hi els ous d'un en un i després la vainilla.
Ara hi anirem afegint la barreja de farina alternant-la amb la llet, i seguir batent fins que quedi tot incorporat, però no més, o la farina començarà a desenvolupar el gluten i el pa de pessic quedarà molt dur.
Posar la massa al motlle previament emmantegat i enfarinat, i enfornar a 180º durant uns 35minuts o fins que al punxar amb un escuradents aquest surti ben net.
Deixar refredar sobre una reixeta.

Almíbar:
- la mateixa quantitat d'aigua que de sucre
- 1 cullerada d'extracte de taronja (o pell ratllada de taronja)
Posar al foc tots els ingredients fins que el sucre es fongui i quedi un almíbar no gaire espès.

Cobertura de mascarpone:
- 250gr mascarpone
- 140mL nata
- 2 cullerada extracte taronja
- 175gr de sucre llustre
Batre bé tots els ingredients fins que quedi una crema fina i sense grumolls.

Farcit xocolata:
- 250gr xocolata negre de postres
- 80gr nata líquida
- ratlladura de pell de taronja
Es posen tots els ingredients a foc baix fins que es fongui la xocolata i quedi un conjunt cremós. Deixar refredar.

Muntage:
Si tenim un sol pa de pessic el partirem en dos trossos iguals; si en tenim dos, n'escollirem un que serà la base.
Pintarem la base amb l'almíbar, perquè quedi ben sucada i no es ressequi.


Seguidament i posarem una capa del farcit de xocolata.


Després taparem el pa de pessic amb la segona base.

 A sobre hi posarem una altra capa de xocoalata. Com que només porta xocolata i nata, queda una capa bastant seca que no es barrejarà amb el mascarpone. Si fos més cremosa, seria impossible tapar-la de blanc.


Ara extendrem la mousse de mascarpone pels laterals i pel damunt, amb l'ajuda d'una espàtula ben plana, i amb una mica de paciència.


Amb una mànega pastissera o el Decomax (un decopen en gran molt pràctic i que em van passar els Reis!) farem les sanefes que més ens agradin.


I amb el Decopen de sempre, farem les lletres que més s'adiguin a la celebració!


I apa, a degustar i disfrutar!

dimecres, 9 de març del 2011

pastes de full amb maduixa

Aquest cap de setmana vam fer una calçotada amb La Senalla, la cooperativa de consum d'on sóc sòcia. Tots vam portar coses i jo, com sempre, unes postres. En aquest cas, com que dinàvem a peu dret i a l'aire lliure vaig preferir fer alguna cosa que es pogués menjar sense plat. A més, com que gràcies a Whole Kitchen fa uns dies que vaig fer pasta de full per primer cop, vaig poder comprovar que tot i ser laboriosa, no és difícil, i el resultat és tan satisfactori que val la pena provar-ho i repetir!!

Pastes de full amb maduixa (font: aquí)

- 250gr maduixes
 - 2 culldes de farina
- 2 culltes de farina de panís
- 6 culldes de sucre integral
- pell ratllada d'1 llimona
- 2 culldes de mantega fosa

- 1 ou batut

Primer de tot barrejar tots els ingredients del farcit i els deixarem macerar. Jo ho vaig deixar d'una nit per l'altra. 

Extendre la pasta de full formant un rectangle estret i llarg. A continuació cal colar el farcit en maceració per extreure-li l'excés de suc, i en posarem al llarg del rectanlgel.
Tancar amb la resta de la pasta i segellar amb l'ajuda d'una forquilla.
Amb un ganivet o un talla-pizzes, tallar la pasta a la mida que més ens agradi.


Ara cal pintar cada farcellet amb un ou batut perquè surtin amb un color ben bonic.
Enfornarem a 180º durant uns 20 minuts o fins que es tornin daurats.
Deixar refredar sobre una reixeta i si la temptació és superior, devorar just quan ja no ens cremin la llengua!!
NOTA: l'enfornat és millor fer-lo el mateix dia que es consumiran les pastes.







També ens vaig fer uns quants només amb una presa de xocolata a l'interior ...mmm ...deliciosos!