Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris petits bocins. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris petits bocins. Mostrar tots els missatges
dimarts, 16 d’abril del 2013
boles de pastís (cake pops)
Ja són un clàssic de la pastisseria, però per qui encara les hagi de descobrir, sapigueu que les va inventar la Bakerella després de pensar què fer de les sobres dels pans de pessic que retallava per fer pastissos decorats (se sol recomanar retirar-ne la part del damunt i dels costats que està una mica més torradeta i ovalada, i així tot el pastís és uniforme i suau).
Així que va fer miques aquestes sobres, les va moldejar amb una mica de crema de mantega, les va cobrir amb xocolata fosa i voilà! Ja tens un complement fantàstic per les festes d'aniversari i altres trobades dolces!
S'han fet tan populars, que fins i tot ja hi ha motlles per fer el pa de pessic amb la forma de les boles (els de Lekué se les saben totes...).
Així que jo ahir tenia uns trossos de pa de pessic, i no vaig dubtar ni un segon en provar de fer aquestes boletes. Són fàcils, ràpides i resultones. I si teniu criatures a casa, estaran encantades de col.laborar i endur-se el seu premi ben merescut!
Ingredients:
- pa de pessic
- crema de mantega al cacau* (com aquesta)
- xocolata blanca i negre per fondre
- virutes de sucre, pipes, etc.
*la crema de mantega (buttercream) sol ser la mateixa quantitat de sucre llustre i de mantega a temperatura ambient, i una cullerada de cacau i de llet, ben batuts fins a obtenir una textura cremosa.
Primer de tot esmicolar molt bé el pa de pessic amb les mans ben netes; després barrejar-hi una mica de crema de mantega i seguir barrejant fins que quedi una massa enganxifosa, de la que en podem fer boles sense cap problema.
Fer les boles de la mida que més ens agradi i posar-les a la nevera ben separades les unes de les altres durant 1 hora com a mínim.
Passat aquest temps, i quan les volguem decorar, posar-les 5 o 10 minuts al congelador perquè acabin de quedar ben compactes.
Mentrestant fondre la xocolata al microones (sempre de 20 segons en 20 segons perquè no es cremi) i tenyir-la amb colorant alimentari si ens ve de gust (jo utilitzo els colorants en pasta de wilton).
Ara ja es podran anar traient les boles del congelador d'una en una per decorar-les. Per fer-ho caldrà posar la punta d'un pal de fusta o plàstic dins de la xocolata fosa, i el clavarem a la bola 1 cm endins. Per acabar, només falta banyar la bola dins de la xocolata fins que quedi tota coberta, eliminar l'excés donant-li uns copets, i deixar-la assecar de peu (en el meu cas vaig utilitzar un got ple de bosses de pàstic!)
Com podeu veure, en algunes hi he fet unes tires amb la xocolata tenyida de verd, en altres hi he enganxat cors de sucre quan la xocolata encara estava calenta,també pipes, etc. Endavant amb la imaginació!
La veritat és que era una mica reticent a fer-ne, però amb l'èxit que han tingut, hi tornaré de ben segur.
dimecres, 9 de març del 2011
pastes de full amb maduixa
Aquest cap de setmana vam fer una calçotada amb La Senalla, la cooperativa de consum d'on sóc sòcia. Tots vam portar coses i jo, com sempre, unes postres. En aquest cas, com que dinàvem a peu dret i a l'aire lliure vaig preferir fer alguna cosa que es pogués menjar sense plat. A més, com que gràcies a Whole Kitchen fa uns dies que vaig fer pasta de full per primer cop, vaig poder comprovar que tot i ser laboriosa, no és difícil, i el resultat és tan satisfactori que val la pena provar-ho i repetir!!
- 250gr maduixes
- 2 culldes de farina
- 2 culltes de farina de panís
- 6 culldes de sucre integral
- pell ratllada d'1 llimona
- 2 culldes de mantega fosa
- 1 ou batut
Primer de tot barrejar tots els ingredients del farcit i els deixarem macerar. Jo ho vaig deixar d'una nit per l'altra.
Extendre la pasta de full formant un rectangle estret i llarg. A continuació cal colar el farcit en maceració per extreure-li l'excés de suc, i en posarem al llarg del rectanlgel.
Tancar amb la resta de la pasta i segellar amb l'ajuda d'una forquilla.
Amb un ganivet o un talla-pizzes, tallar la pasta a la mida que més ens agradi.
- 1 ou batut
Primer de tot barrejar tots els ingredients del farcit i els deixarem macerar. Jo ho vaig deixar d'una nit per l'altra.
Extendre la pasta de full formant un rectangle estret i llarg. A continuació cal colar el farcit en maceració per extreure-li l'excés de suc, i en posarem al llarg del rectanlgel.
Tancar amb la resta de la pasta i segellar amb l'ajuda d'una forquilla.
Amb un ganivet o un talla-pizzes, tallar la pasta a la mida que més ens agradi.
Ara cal pintar cada farcellet amb un ou batut perquè surtin amb un color ben bonic.
Enfornarem a 180º durant uns 20 minuts o fins que es tornin daurats.
Deixar refredar sobre una reixeta i si la temptació és superior, devorar just quan ja no ens cremin la llengua!!
NOTA: l'enfornat és millor fer-lo el mateix dia que es consumiran les pastes.
Enfornarem a 180º durant uns 20 minuts o fins que es tornin daurats.
Deixar refredar sobre una reixeta i si la temptació és superior, devorar just quan ja no ens cremin la llengua!!
NOTA: l'enfornat és millor fer-lo el mateix dia que es consumiran les pastes.
També ens vaig fer uns quants només amb una presa de xocolata a l'interior ...mmm ...deliciosos!
divendres, 28 de gener del 2011
pasta de full - CWK
Cada vegada que veig un blog amb les instruccions per fer la pasta de full penso: "mira que t'ho posen fàcil...perquè no l'he fet encara?"...ha hagut de ser el Cercle Whole Kitchen, amb la seva proposta de Gener, el que m'ha impulsat d'una vegada per totes a fer-la.
He seguit les instruccions que ells proposen, però també us recomano que mireu aquest video i que llegiu els següents enllaços i us meravelleu amb les imatges entenedores i les explicacions clares que donen: Ma petite Boulangerie, Webos Fritos, El Blog de Eva i Foodbeam.
Una cosa molt interessant que he après d'aquest últim blog és que la textura de la pasta de full prové de l'evaporació de l'aigua de la massa quan entra al forn, i al haver-hi una substància hidrofòbica com la mantega (hidro fòbia = fòbia a l'aigua = no l'absorveix), fa que el vapor quedi retingut entre cada capa de plec i aquests se separin els uns dels altres, crean aquesta mervallosa textura que ens dóna tant de joc a la cuina...
Ingredients:
- 200mL d'aigua freda
- 1 culleradeta de sal fina
- 500gr de mantega de bona qualitat (75gr + 425gr)
- 150gr de farina de força (la podeu comprar a qualsevol forn de pa)
- 250gr de farina de blat blanca (la més coneguda)
Sobre la sal: en algun blog he llegit que es pot substituïr per sucre llustre si tenim clar que la pasta la destinarem a una recepta dolça, però al no tenir-ho clar, he preferit utilitzar la sal igualment.
Sobre la farina: hi ha farina de mitja força especial per fer aquesta recepta, però la majoria de blogs coincideixen en que no és imprescindible, i amb una barreja com aquesta es pot fer bé.
Sobre la mantega: també es comercialitza mantega especial per aquest preparat, però al ser difícil de trobar de nou els llocs que he consultat coincideixen en que amb una mantega de bona qualitat el resultat és bo igual. De totes maneres, sí que es troba una recepta per preparar la "mantega barrejada" (beurre manié), que no és més que mantega barrejada amb la meitat del seu pes de farina. Jo, per ser el primer cop que he preparat pasta de full, he preferit no complicar-me la vida.
Som-hi!
Que ningú s'espanti amb tanta explicació i fotos...és una massa laboriosa però fàcil de fer!
Que ningú s'espanti amb tanta explicació i fotos...és una massa laboriosa però fàcil de fer!
En un got barrejar l'aigua i la sal, en un bol les farines, i en un altre fondre els 75gr de mantega.
Primer barrejarem la mantega amb les farines tot treballant amb la mà. Després hi anirem afegint de mica en mica l'aigua freda amb la sal, i seguirem amassant fins a formar una bola no gaire perfecte (ja veieu la meva); és millor no amassar gaire perquè el gluten no es desenvolupi o la massa s'endurirà. Si sobra aigua no passa res, cada farina n'absorveix més o menys i cal no posar-li tota de cop perquè la massa no quedi excessivament humida.
Finalment, hi farem dos talls en forma de creu amb un ganivet afilat, i l'embolicarem amb paper film per posar la bola a la nevera de 30 minuts a 2 hores.
Primer barrejarem la mantega amb les farines tot treballant amb la mà. Després hi anirem afegint de mica en mica l'aigua freda amb la sal, i seguirem amassant fins a formar una bola no gaire perfecte (ja veieu la meva); és millor no amassar gaire perquè el gluten no es desenvolupi o la massa s'endurirà. Si sobra aigua no passa res, cada farina n'absorveix més o menys i cal no posar-li tota de cop perquè la massa no quedi excessivament humida.
Finalment, hi farem dos talls en forma de creu amb un ganivet afilat, i l'embolicarem amb paper film per posar la bola a la nevera de 30 minuts a 2 hores.
Traiem la bola de la nevera i la posem sobre la superfície de trabll una mica enfarinada. Seguint els talls fets abans, començarem a estirar la bola a cada costat com si obríssim una flor.
Seguirem estirant cada costat amb el corró, tenint en compte de deixar el centre més gruixut. Aquí és on hi col.locarem el bloc de mantega que anirem tapant amb els costats estirats fins que quedi ben embolcallat. Aquí hem incorporat l mantega i hem fet un primer plec.
Seguirem estirant cada costat amb el corró, tenint en compte de deixar el centre més gruixut. Aquí és on hi col.locarem el bloc de mantega que anirem tapant amb els costats estirats fins que quedi ben embolcallat. Aquí hem incorporat l mantega i hem fet un primer plec.
Ara picarem tot el bloc amb el corró, per seguidament anar-lo estirant lluny i aprop nostre, sense presses perquè la mantega no ens quedi acumulada a un sol costat.
Un cop tinguem un rectangle llarg, en plegarem el terç de més aprop nostre cap al mig, i el terç més lluny cap al mig (com si tanquéssim un tríptic).
A cada plec cal treure l'excés de farina, per no sobrecarregar la massa i que quedi dura.
Girarem tot el paquet 90º deixant el lateral del tríptic a l'esquerre. L'embolicarem amb paper film i el posarem a la nevera un mínim de 30minuts. Ja haurem fet el segon plec (si es vol, es pot marcar amb dues ditades, fixeuv-os bé amb la setena foto).
Tornem a treure el paquet de la nevera i fem el mateix que abans, però ara per duplicat: aixafar la massa amb el corró per poder-la estirar com un rectangle llarg; plegar en forma de tríptic retirant l'excés de farina en cada plec; girar 90º; aixafar amb el corró per formar un rectangle; plegar en forma de tríptic; girar 90º i si es vol, fer 4 marques amb els dits (aquí la foto es veu més bé). Embolicar amb paper film i posar a la nevera 30minuts. Ja tindrem el 3r i 3l 4t plec.
En aquest punt, podem refrigerar la pasta de full 1 setmana o congelar-la 1 mes, i quan la volguéssim utilitzar, fer els últims dos plecs.
Quan necessitem utilitzar la pasta farem els últims dos plecs com els anteriors: amb el lateral del tríptic a l'esquerre, aixafem el paquet i l'estirem fins a formar un rectabgle llarg, pleguem la part de més a prop nostre i després la més allunyada, girem el paquet 90º, el tornem a aixafar i estirar, plegar en dos i llestos! Ja haurem fet el 5è i el 6è plecs.
Detall del centre de la pasta de full...que bonica!
Croissants de xocolata
- paquet de pasta de full
- trossos de xocolata
- 1 ou
Agafem un tros de la pasta de full que acabem de fer i l'estirem en forma de rectangle més o menys regular (!), i tallar tres triangles. Posar-hi una mica de xocolata al gust i enrotllar. Fer unes banyes amb més o menys gràcia, untar amb ou batut i enfornar a 180º uns 30 minuts o fins que estiguin ben rossets.
I a disfrutar-los amb una bona tassa de xocolata calenta!! Gràcies Whole Kitchen per donar-me l'impuls de provar la pasta de full i perdre-li la por!
dimarts, 9 de novembre del 2010
panellets amb maduixa
Ja ho sé, ja ho sé, vaig tard! però és que he cuinat tant i he fet tantes coses aquests dies que no he tingut temps de publicar res...però més val tard que mai, tu! I si pot servir com a inspiració pels de l'any vinent, doncs aquí va la meva aportació!!
Ingredients (base extreta del blog de l'Alba, no deixeu de visitar-lo!):
- 1 ou
- 166 gr de farina d'ametlla
- 83 gr de sucre integral
- unes quantes maduixetes seques (o qualsevol altra fruita que us vingui de gust)
El procediment de base és molt molt senzill: barrejar la farina i el sucre i afegir-hi l'ou batut fins a aconseguir una massa pastosa amb la que poguem treballar (i estic d'acord amb l'Alba en dir que sembla que sigui impossible que s'acabi estovant, però paciència!).
Afegir-hi les maduixetes seques una mica triturades, i amassar perquè s'incorporin bé a la massa.
Fer boletes amb les mans ben netes, aixafar una mica el centre, i posar-hi uns trossets més de maduixes de forma decorativa.
Enfornar a 250º uns 4 o 5 minuts.
divendres, 5 de març del 2010
melindros
El dimecres passat vaig a anar a un curs a la botiga Gadgets & Cuina, on ens van ensenyar a fer tiramisú i coulant.
Ahir mateix ja em van venir ganes de fer les dues coses, però quan vaig anar a comprar els ingredients pel tiramisú vaig pensar “i perquè no faig jo els melindros?”.
Dit i fet, en un moment estava fent la búsqueda per internet i bingo! a tastespotting (una web que recull les millors fotos i receptes del món) hi havia un especial tiramisú, i d’aquí vaig veure que a les Daring Kitchen (on cada mes trien una recepta perquè els foodies en fagin la seva versió) l’escollit del febrer havia estat el tiramisú.
- 3 ous (rovells i clares per separat)
- 6 cullerades de sucre granulat (75gr) (la meitat pels rovells i l'altra per les clares)
- 3/4 de tassa de farina (95gr)
- 2 cullerades de farina de panís (maizena)
- 6 cullerades de sucre de pastisseria (50gr)
1r. A la batedora elèctrica batre les clares d’ou a punt de neu (vol dir que si n’agafem no n’ha de caure ni una gota); afegir-hi el sucre i tornar a batre fins a tornar a la cosistència espumosa.
2n. Batre els rovells amb la resta del sucre fins a aclarir-los (a pastisseria s’en diu: blanquejar els rovells)
NOTA: a les receptes que he anat consultant no aclareixen els rovells, però jo el primer cop que he fet la recepta m’han quedat galetes dures i fines com teules, i no em serveixen pel tiramisú.
NOTA: a les receptes que he anat consultant no aclareixen els rovells, però jo el primer cop que he fet la recepta m’han quedat galetes dures i fines com teules, i no em serveixen pel tiramisú.
3r. Unir els rovells i les clares molt suaument i poca estona amb una espàtula, per no perdre la textura.
4t. Afegir-hi la farina i batre molt poc, només fins a homogenitzar la mescla.
5è. Posar la pasta dins una mànega (a mi em va molt bé tancar la punta amb una pinça) i fer tires d'uns 8-10 cm separades uns 2cm sobre una safata de silicona o paper de forn.
6è. Espolvorejar el sucre de pastisseria per sobre els melindros; deixar passar 5 minuts i fer una segona capa de sucre. Això els hi donarà la textura sucrosa característica.
7è. Tenir el forn a 180º, amb la temperatura que només vingui de sota, i enfornar els melindros durant 10 minuts; girar la safata del forn i tornar a coure 5 minuts més.
8è. Deixar refredar sobre una reixeta (jo utilitzo una safata de forn reixada que col.loco sobre dos gots perquè quedi elevada i ventili per sota).
Guardar-los bé perquè ningú se’ls mengi abans d’hora!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





