ous ferrats de xocolata

Carai, després de molts dies d'activitat intensa, aquesta setmana he tingut la cuina molt parada, així que aprofitaré per penjar una recepta que vaig fer fa dies.

Qualsevol ocasió és bona per fer unes galetes, i encara que el meu company comprés una súper safata de croisants per l'esmorzar de la despedida de la seva feina, jo no podia deixar escapar la oportunitat de posar-me a la cuina i engegar el forn.

Així que vaig afagar el llibre Martha Stewart's Cookies i en vaig triar unes de doble xocolata, però jo les vaig adaptar al meu gust!

Ingredients: 

- 1 tassa de mantega a temperatura ambient

- 1/2 tassa de sucre fi

- 3/4 tassa de sucre més granulat

- 2 ous

- 1 culleradeta de vainilla

- 2 tasses de farina

- 1/4 de tassa de cacau en pols (de la casa Sosa)

- 1 culleradeta de llevat químic
- 1/2 culleradeta de sal

- 1/2 culleradeta de llevat de panaderia

- 2 tasses de perles de xocolata blanca (també es pot trossejar una presa de xocolata blanca)

- 1 tassa d'avellanes torrades i pelades

Batre la mantega i els sucres fins a que quedi una barreja cremosa. Afegir els ous i la vainilla i seguir batent.

A part, mesclar la farina, el cacao en pols, els llevats i la sal. Afegir-ho a la barreja anterior i batre fins a homogenitzar la mescla.

Picar les avellanes grollerament i afegir-les a la pasta de les galetes.

Fer boles amb l'ajuda de dues culleres i posar-les sobre un paper de forn, o una supefície antiadherent (com aquesta tant vermella de Lekué i que tant m'agrada perquè és reutilitzable, rentable i no s'hi enganxa res). Cal que estiguin a certa distància perquè al coure's s'expandiran.

Finalment, afegir una perla de xocolata blanca al centre de cada galeta.

Enfornar a 180º amb la temperatura per sota, durant uns 10-12 minuts i deixar-les refredar sobre una reixeta.

pastís Sacher

Ahir la meva mare va fer un sopar amb amigues, i em va demanar de fer les postres (o potser em vaig oferir jo?...qualsevol excusa és bona...). Com que li havia agradat molt la Mona de xocolata que vaig fer per Pascua, em va suplicar que fes una Sacher amb la cobertura de mouse, així que no vaig oferir resistència i em vaig posar mans a l'obra (com que en va sobrar, avui ens l'acabarem de postres...que bé!).

Aquest pastís és millor fer-lo d'un dia per l'altra, o com a mínim deixar que reposi unes hores a la nevera perquè la xocolata quedi ben assentada.

El pastís es compon de:

- Pa de pessic

- almívar

- farciment de melmelada d'albercoc

- cobertura de mouse de xocolata

Pa de pessic:

- 150gr de xocolata negre fondant al 70%

- 100gr de mantega a temperatura ambient

- 150gr de sucre

- 120gr de farina de blat integral

- 4 ous (clares i rovells per separat) a temperatura ambient

- 1 sobre de llevat químic

Per un costat batre les clares a punt de neu i a part batre els rovells amb el sucre fins que doblin el volum, es blanquegin, i s'hi pugui dibuixar.

A part, fondre la mantega i la xocolata tallada a tossos (en el meu cas eren perles que ja no calen trossejar) al microoones. És millor posar-li pocs segons i acabar de fondre la xocolata mentre es remena, que no pas passar-se i que es cremi.

Incorporar la xocolata amb la mantega als rovells batuts.

Abocar-hi les clares a punt de neu i barrejar suaument amb una espàtula per no perdre volum.

En un bol, barrejar el llevat químic a la farina perquè quedi ben repartit. Abocar-ho sobre la mescla anterior i barrejar-ho amb moviments suaus fins que quedi tot ben incorporat.

Posar-ho en un motlle resistent de forn i enfornar-ho a 180º durant uns 30 minuts, o fins que al punxar amb un escuradents aquest surti ben net.
Jo deixo el forn obert 5 minuts perquè la temperatura descendeixi lentament i després deixo refredar el pa de pessic sobre una reixeta.

Almíbar:

- 100gr d'aigua

- 100gr de sucre

- opcional: un raig de licor (cointreau, kirsch, etc.)

Es posa tot en un cassó al foc fins que bullli i redueixi; ha de quedar melós com l'almívar dels préssecs en conserva.

Un cop ja tenim el pa de pessic fred, es parteix per la meitat amb un ganivet fi o amb talla-pastissos, un artilugi molt econòmic i a la vegada molt pràctic que et facilita la feina un munt! Si el pastís queda molt alt, es poden fer tres pisos.

Banyem generosament amb l'almívar les dues cares interiors del pa de pessic, tant de la base i com de la tapa. Això permet que el pastís no quedi tan sec i li dóna un extra de sabor si li hem afegit l'alcohol.

Posem una capa generosa, també, de melmelada d'albercoc i tapem (és evident que admet variacions i podria ser de maduixa, fruites del bosc, taronja, etc.)

Cobertura de mouse de xocolata:

- 100gr de nata per muntar

- 100 gr de nata per muntar

- 160gr de xocolata fondant al 70%

Muntar 100gr de nata (perquè monti bé ha d'estar molt freda, just treta de la nevera).
Fondre la xocolata al microones fins que arribi als 40º. A part, escalfar els altres 100gr de nata també al microones fins que arribi als 40º. Barrejar-ho tot i incorporar-hi la nata muntada amb moviments suaus per no perdre volum.

Ara només caldrà cobrir tot el pastís amb la mouse amb l'ajuda d'una espàtula, decorar al gust i deixar refredar a la nevera un parell d'hores. Jo hi vaig fer unes quenelles amb la mateixa mouse de xocolata (veure el post de la Mona) i hi vaig afegir maduixes i fulles de xocolata blanca.

Extra decoració: fulles de xocolata blanca

- fulles fresques a les que se'ls hi notin molt els nervis (jo vaig agafar fulles de menta)

- xocolata blanca fondant

Netejar amb un drap humit les fulles.
Fondre la xocolata blanca al microones i pintar les fulles per la seva part inferior, la menys verda, que sol ser la que té els nervis més marcats.

Posar-ho al congelador 1 o 2 minuts. 

Tornar a fer una capa de xocolata i posar-ho de nou al congelador.

Quan la xocolata ja estigui presa, desenganxar les fulles de la xocolata (és com treure el plàstic d'una enganxina). A la foto es veuen els ditets de ma germana col.laborant per la foto ;)

pa

Fa uns mesos vaig a Andorra i, com no, vaig firar-me de iogurts, formatges, xocolates i farines! Per qui no sigui un expert en fer pa, aquestes que ja ho porten tot són ideals per iniciar-se. Només cal afegir l'aigua que t'iniquen, amassar, deixar fermentar, i enfornar! Tot està escrit a les instruccions, així que ja no hi ha excuses per no arramengar-se i enfarinar-se de dalt a baix.

De totes maneres, des de que he descobert un tal Richard Bertinet, gràcies a la Gemma de Tres Cors Davant els Fogons, crec que hauré de practicar la tècnica de l'amassat i així fer exercici a la cuina!



...i com dirien els francesos...voilà!

pastís de prunes amb molta fibra!

La setmana passada em vaig decidir per fer aquest pastís del llibre "500 pasteles" que em va regalar ma mare el dia de sant Jordi, i que tant li agradaria al Supruna-man de l'Arale!

A més, aprofito per participar a l'HEMC d'aquest mes, on busquen receptes per l'operació bikini, i què millor que un pastís baix en caloríes i carregat de fibra per sentir-nos bé per fora i per dins...

Ingrdients:

- 80 gr de figues seques

- aigua calenta

- 110gr de mantega

- 3 ous

- 130 gr de farina de blat integral

- 10 gr de farina de raïm (aport important de fibra i d'antioxidants; jo el vaig comprar al Biocultura, però és possible trobar-lo en dietètiques)

- 1 sobre de llevat químic

1r. Posar en remull les prunes amb aigua molt calenta. Quan ja estiguin toves, eliminar l'aigua deixant-ne només un cul, i triturar les prunes amb l'aigua.

2n. Batre la mantega i barrejar-la amb les prunes. Afegir els ous d'1 en 1 i seguir batent.

 

3r. Incorporar les farines i el llevat fins que quedi homogeni. Posar-ho en un motlle apte per forn.

4t. Enfornar a 180º amb la temperatura a sota, durant uns 30 minuts o fins que al punxar amb un escuradents aquest surti net. Deixar refredar sobre una reixeta.

Servir al gust...amb una mica de kefir, per exemple, el contrast entre l'àcid del iogurt i el dolç del pastís, és fabulós...

Santa Gemma i 1r aniversari del blog

Avui fa 1 any que vaig penjar la primera recepta de cuina al meu primer blog sobre l'hort al balcó, tot i que no va ser fins al setembre que vaig decidir passar totes les receptes al de cuina, perquè no em semblava lògic que ocupéssin espai a les tomaqueres i als enciams.

Com que sóc gormandera a més no poder, no m'he pogut resisitir a preparar un pastís digne per qualsevol xocoaddicte...el famós Serously Rich Chocolate Cake dels Olleta de Verdures, tot i que he canviat l'ametlla per farina de panís perquè quedés més melós.

Esmorzar molt ràpid de xocolata

- la tassa de l'esmorzar
- 16,60 gr de mantega
- 23,30 gr de xocolata fondant
- 23,30 gr de farina de panís
- 14 gr de sucre blanc
- 1 punta de llevat químic
- uns quants gerds (em tornen boja!)

Fondre la xocolata amb la mantega al microones a la mateixa tassa d'esmorzar (molt poca estona i vigilar que no es cremi). Afegir la farina, el sucre, el llevat i l'ou i batre fins que quedi una crema homogènia. Afegir uns quants gerds tallats en trossos i barrejar. Posar al microones uns 3 o 4 minuts i llest!

 






 

Felicitats Gemmes!!

pasta fresca farcida

Avui he preparat raviolis farcits...quina delícia!

Ja fa temps que em van regalar la màquina per fer la pasta, i la veritat és que l'he utilitzat poc...quina llàstima perquè la pasta feta a casa no té res a veure amb la comprada, i no cal haver nascut a Itàlia ni ser un cuiner reconegut perquè el resultat sigui presentable.

La recepta és tan bàsica que encara que no es tingui cap utensili es pot preparar perfectament.

- 3 ous

- 300 gr de farina (si és farina de força millor, però jo en tenia i l'he fet amb farina integral)

Posar els ous dins la farina i batre amb una forquilla. 

Començar a barrejar amb les mans i seguir treballant uns 3 minuts fins a obtenir una massa compacte que es desenganxi. A mi em va millor acabar d'amassar sobre el marbre, però sempre començo al bol per no perdre tanta farina pel camí.

Deixar resposar la bola 60 minuts a la nevera, per poder treballar-la millor.

Mentrestant preparar el farcit. Jo he barrejat: espinacs frescos, parmesà ratllat, mató esmicolat, alfàbrega i tomàquets secs.

Passat el repòs, ara és hora d'estirar la pasta. Si no tens cap aparell, es pot fer perfectament amb un corró, fins a obtenir una làmina ben fina.
Si tens una Imperia, primer cal aixafar una mica la bola amb les mans i començar a passar la pasta per la màquina amb el màxim d'amplitud (la rodeta al número 6).

Es doblega per la meitat, s'enfarina una mica i es torna a passar per la màquina. Repetir el procediment i anar reduïnt l'amplitud. Jo he fet 2 passades per cada número fins a arribar al número 2.

Extrendre dues tires fines.

Posar el farcit separat uns 5 cm.

Tapar amb l'altra tira. 

Amb la mà, envoltar el farcit i apretar pels costats per segellar bé les dues capes.

Tallar amb un tallapizzes. Amb la pasta que sobra es pot tornar a fer làmines i farcir-les igual.

Ja tenim la pasta fresca a punt. Es pot guardar a la nevera unes hores enfarinades perquè no s'enganxin unes amb altres.

Bullir 3 o 4 minuts (depenent del gruix de la pasta) i a disfrutar!. Jo l'he acompanyat de salsa pesto, i me l'he menjat a la feina (encara que estigués dins una fiambrera, era boníssima)...mmm...