Aquesta recepta és per participar al concurs de Cuina Silvestre que organitza el blog La Flor del Calabacín.
Fa uns dies vam anar al Montnegre amb uns amics amb la idea de buscar bolets...i buscar-los els vam buscar, però no en vam trobar ni un! Això sí, jo vaig arreplegar unes quantes cireretes d'arboç i moltes castanyes (amb les que espero fer alguna cosa per l'HEMC d'aquest mes).
La recepta és senzilla, ja que no volia fer malbé les cireretes amb coccions ni coses rares.
La base és la mateixa que la del pastís de préssecs i peres que vaig fer fa uns dies, la qual s'enforna uns minutets fins que s'infli una mica.
Un cop freda s'hi posa pel damunt el farcit que és crema catalana, i es torna a enfornar uns 10 minuts.
Finalment per sobre s'hi col.loquen les cireretes rentades amb molt de compte (jo les vaig summergir en aigua per no posar-les sota el raig directament i que se'm fessin malbé).
Hola Gemma! Si, si, ja ho vaig veure i t'ho volia comentar però vaig preferir esperar a que publiquessin l'entrada. Per cert, és super xulu el bufador. Si, és ben petit aquest món. I aquestes tartaletes? quina pinta!!!!!!! Jo no són gens boscarola i sempre penso que aquests fruits poden ser toxics o, i si m'equivoco? Res, són una mica cagada amb aquest tema, igual que amb els bolets.
ResponEliminaUna abraçada!
Quina pinta més bona!
ResponEliminaLa combinació de la crema catalana amb les cireretes és deliciosa...
Ostres Gemma quina casualitat!!!
ResponEliminaT'han quedat fantàstiques,i com tu dius, és la millor manere de menjar-les, sense gaire manipulament.
Petonets
Ostres Gemma! amb el que a mi m'agraden les cireretes d'arboç!! T'han quedat genial! Aquest dissabte anem al bosc, a veure si tenim sort i en trobem, i la fem! Petonets!
ResponEliminaSandra
Quina bona fila que fan!!!
ResponEliminaM'agrada molt aquesta ecepta.
Petonets.
Nuria.
Hola Gemma,
ResponEliminamuchísimas gracias por tu participación, y no te preocupes que de copiona nada, te ha quedado estupendo y con una pinta riquísima y así tendremos varias recetas de tartas de madroños para elegir. Yo pienso probar las dos!!!
un beso.
jajajaja!! de copiona res, coneixent-he ningú ho pot pensar!!:)
ResponEliminaJa vaig veure'ls al bloc de dulces bocados i em va encantar la idea. Mai havia pensat cuinar amb cireretes d'arboç però la veritat és que vistos els vostres pastissets, me n'estant entrant ganes!!
Molts petooons!!
Gemma, doncs amb la foto de les cireretes d'arbóç ja no tens excusa per agafar-ne perquè són inconfusibles...això sí, no en mengis gaires perquè són alcohòliques!
ResponEliminaEri, sí que és bona sí, i la pots fer amb la ffruita que més t'agradi!
Carmen, ja t'ho vaig dir al teu post, que em vaig quedar parada quan vaig veure la teva entrada...sort que la base era diferent! fiu!
Sandra, si en trobeu no dubtis a fer aquesta tarta, que segur que et sortirà molt bona!
Petita cuina, gràcies! Fes-la amb la fruita que més t'agradi i et quedarà igual de bé!
Ajonjoli, grácias por la comprension...jeje! Esperaré ansiosa a ver más recetas con madroños, y así poder probar más cositas buenas!
Moltes gràcies a tots per la visita!!
ei Alba, gràcies pel compliment!! jeje!!
ResponEliminaJo tampoc pensava que se'n podria fer gran cosa, però al veure la convocatòria del concurs i al trobar-les al bosc, vaig pensar que aquesta recepta els hi aniria de perles!!
A veure si t'animes!!
Una abraçada!!
Gemma, quina bona pinta aquestes tarteletes!!! Jo en vaig collir 8 kg de cireres d'arboç! I en va sortir una melmelada boníssima! :p
ResponEliminaPetons!
Boníssimes, Bo-ní-ssí-mes!!!
ResponEliminaCapdepa!
Ei, jo vaig veure aquesta recepta al blog de la Carmen i tinc cireres d'arboç a la nevera a punt per fer-les servir!
ResponEliminaM'encanten que bones!!! has triat una combinació boníssima.
ResponEliminaA per ells! segur que et portes el premi numero 1!! I si no és que no saben el que és bo!
El regal és ideal de la mort! :-D
Petons
M'encanten les cireres d'arboç i ara aquesta època és fàcil trobar-ne a molts boscos... i combinades amb la crema pastissera queden boníssimes, a casa ho hem fet algun cop i queda sensacional :)
ResponEliminaJustament, jo també he fet una recepta amb arboços!!!
ResponEliminaQue bona, la teua!
Qunat temps sense menjar cireretes d'arboç!
ResponEliminaAquestes tartaletes tenen que estar boníssimes!
Petons
Copiona?, mare de déu!, si ha passat de cops que coincideixen les mateixes receptes o quasi!...Un postre molt delicat i bonic!Una abraçada.
ResponEliminaMercè, gràcies! Ja he vist que li deies al Xavier, de Rossejat, que penjaries la teva versió de la melmelada...l'esperaré...
ResponEliminaCapdepa!! No sé què faria sense tu!!
Visc a la CUina, doncs no triguis a fer la recpta i veuràs quin bon resultat!
Cristina, gràcies! jeje! No pretenc guanyar res, només amb participar ja em conforme. Per mi és una manera més de motivar-me a fer coses a la cuina.
Gemma, sí, es veuen de seguida pel seu color llampant! Tu en deus trobar a casa sortida!
Xaviar, molt bona la melmelada!
Carme, no et resisteixis a provar la recepta, t'agradarà!
Mercè, gràcies! És que em vaig quedar tan parada! Un petó!!
Que rico, de ver tantas cosas ricas con madroño me entran ganas de salir a por ellos.
ResponEliminaSaludos