Ahir va ser l'aniversari de la Tània, la companya de feina a qui fa uns dies vaig fer les ditades amb xocolata. Aquest cop, i com que ja em va deixar entreveure que la xocolata blanca li agrada molt, vaig estar buscant per internet fins a trobar aquesta recepta que combina la xocolata amb la fruita del temps d'ara: les maduixes.
És millor prepara-lo d'un dia per l'altra, ja que necessita hores per quallar i fresquet de la nevera és molt bo. No tinc les fotos del pas a pas perquè em vaig deixar la càmera al sopar de blocaires...un altre dia en faré la crònica, però ja avaço que va ser molt xulo!
Base: és recomanable utilitzar un motlle desmotllable!
- coca de igourt on hi he barrejat unes quantes maduixes triturades. Es pot fer amb la meitat de les quantitats habituals i així obtenir una base fina, o fer tota la coca i dividir-la en bases (una part ens la menjarem per esmorzar amb xocolata desfeta i l'altra la deixarem per fer el pastís ;) ).
Un cop ja tenia la base al motlle, hi vaig afegir maduixes tallades en làmines als laterals (idea d'aquí).
Un cop ja tenia la base al motlle, hi vaig afegir maduixes tallades en làmines als laterals (idea d'aquí).
- també es poden triturar unes quantes galetes del tipus maria i barrejar-les amb mantega fosa fins a tenir una capa dura i homogènia que no cal posar al forn.
Capa de xocolata blanca:
- 150gr de xoco blanca (no cal que sigui fondant)
- 250mL de llet
- 250mL de nata per muntar
- 1 sobre de gelatina
Posar tots els ingredients en un cassó a foc baix, i remenar fins que estigui a punt de bullir (si tens un termòmetre, ha d'arribar a 90º).
Retirar del foc i abocar-ho sobre la base del pastís (l'estona que triguem a preparar la següent capa ja haurà quallat el suficient com perquè no es barregin gens ni mica...paraula!).
Capa de maduixes:
- 200gr de maduixes triturades
- 250mL de llet
- 250mL de nata per muntar
- 4 cullerades de sucre
- 9 làmines de gelatina ( o 1 sobre i mig)
Nota: he fet aquest mateix pastís amb només 4 fulles de gelatina i costa molt de quallar, però la textura és molt melosa; amb 9 qualla molt bé però la textura és massa gelatinosa. La propera vegada ho faré amb 6 fulles.
Nota: he fet aquest mateix pastís amb només 4 fulles de gelatina i costa molt de quallar, però la textura és molt melosa; amb 9 qualla molt bé però la textura és massa gelatinosa. La propera vegada ho faré amb 6 fulles.
Estovar la gelatina amb aigua freda i afegir-la a la resta d'ingredients en un cassó a foc baix sense deixar de remenar fins que estigui a punt d'arrencar el bull (ha d'arribar a 90º).
Tirar tota la crema sobre la capa de maduixa blanca (si hi posem una cullera entremig, no esquitxarà tant ni caurà amb tanta força).
Gemma!
ResponEliminaAquest pastís té molt, molt bona pinta ^^
i em permets que et dongui dos miniconsells que faria jo?
Al fer la crema de maduixa, si en comptes d'escalfar tots els ingredients escalfes, per exemple, la llet o la nata amb la gelatina evites que la maduixa perdi color i sabor amb la temperatura. Normalment es fa així o si no s'utilitza llet s'escalfa només una part de la polpa per no espatllar-la tota.
Ep, a veure si pots recuperar avia't la càmera (i jo la jaqueta).
Abraçades!
Quina recepta tan adient peer a l'època i amb el plus que li ha posat el Martí, això s'haurà de provar.
ResponEliminaQue recupereu ben aviat los enseres.
petons!
ep Martí! els teus consells no tenen preu...però m'has dit que me'n donaves dos i només en veig un!??!!?
ResponEliminaMaragda, l'has de provar, que si a mi em surt així de bonic, imagina't quan el fagis tu!!
...trobo a faltar la meva càmeraaaaaa...
Gràcies per la visita!
Com deia la meva estimada iaia: Verge Santa del Roser!
ResponEliminaAquest pastís té una pinta increíble, l'haig de provar, si o si.
Ho tinc tot llevat de les maduixes, em penso que caurà el cap de setmana.
Gràcies per compartir-lo amb nosaltres, Gemma!
P.S. Què coi feu als sopars de blocaires per perdre tantes coses? XD
Gemma, quina pinta tan increïble que té aquest pastís!!! Uaaaaaaau!!! Segur que la Tània devia quedar encantadíssima!
ResponEliminaPetons!
Aquests pastissos quallats en fred m'encanten,m son molt refrescants. I ara que ls maduixes son tan bones... La xoco blanca lliga molt be amb le smaduixes, que un dolça-acid delicios ;)
ResponEliminaOstres Gemma això té una pinta boníssima! A veure si ho tasto aviat, ja que sinó se'm passarà l'època de les maduixes, i les de l'hort ja se m'han mort... potser tenien massa sol!
ResponEliminaUn molt bon pastís! Felicitats.
ResponEliminaUn pastís del tot espectacular!!! ja m´agradaria a mi tenir companyes com tu :) petonets
ResponEliminaEster, Marta i Gemma, encara que s'acabin les maduixes crec que es pot provar amb altres fruites (estic pensant en la base de xocolata negre i a sobre taronjes...!?!?)
ResponEliminaMercè i M.Jose, la Tània va estar molt contenta, però és que s'ho mereix!! jeje!
Starbase, encara prefereixes les galetes amb ditada?
moltes gràcies a tots per parar-vos al meu humil blog!
Acabo d'entrar al teu blog i NOIA m'ha agradat moltíssim el que hi he trobat, així que amb el teu permís hi faré el tafaner sovint...A reveure Gemma!
ResponEliminaHola Gemma, acabo de descobrir el teu nom i sembla que 'Gemma' porti imprés l'etiqueta de 'm'agrada cuinar'. Estic fent un tomb per la teva cuina i la trobo deliciosa. També et convido que passis per la meva i tastis una mica de tot allò que m'agradi més. T'anirés seguint. Fins a la propera. Una abraçada.
ResponEliminaBé, volia dir que acabo de descobrir el teu blog i no el teu nom! Ups!
ResponEliminajaja Gemma! Sí, ja vaig veient que les Gemmes som unes cuineres i amés ens agrada fer-ho públic!!
ResponEliminamoltes gràcies per la visita...jo ja et visitava però en l'anonimat!
Hola Gemma! gracias por tu visita ;) Me gusta tu cocina! y tus recetas aun más... ya te sigo, para no perderte...
ResponEliminaMenuda tarta mas buena has preparado! y aunque no somos compañeras de trabajo si somos de cocina, así que... cuando quieras... ;) jeje
Besitos
Te ha quedado preciosa, me encanta esta combinacion de sabores y colores. Muy rica!! Un besote
ResponEliminaAquest pastís t'ha quedat de luxe!! felicita la Tânia per tenir aquests companys de feina tan enrotllats
ResponEliminaUna abraçada
Cuinera, tu per demanar no quedis, eh!?!? jeje!!
ResponEliminaEva, et recomano que la preparis, perquè és fàcil, molt fresca, i quedes de meravella!
St.Hilari, la Tània ja m'ho va agraïr tornant-me el motlle ben net! ;)
Gràcies a tots per la visita!